El dimarts, 13 de febrer, dos dies després de l’esplèndida rua carnavalesca, una colla d’associacions culturals, veïnals i esportives s’han donat cita a la seu de la Unió d’Entitats, al número 363 del carrer Mare de Déu de Port. Hi ha una vintena de representants convocats per la preocupació que tenen respecte a “diverses qüestions que estan passant a la Marina”, cita la convocatòria.
Es refereix a un seguit de temes, a saber: primer, la no continuïtat del projecte Vila Veïna, que atén persones cuidadores i amb dependències, entre altres, al casal de barri de la Vinya; segon, el tancament de l’Oficina Atenció Ciutadana (OAC) que atenia a la Sala Pepita Casanellas des de feia anys; tercer, la manca de la informació i de descentralització de l’activitat institucional del districte, concentrada a Creu Coberta; quart, la manca de participació en les decisions que afecten espais municipals de la Marina com el renovat espai de la Pepita Casanellas, lloc de trobada simbòlic per la Marina, en esser l’únic espai amb capacitat per aplegar prop de dos centenars de persones. La majoria de serveis que hi atenien ara són al Centre d’Atenció Integral al carrer del Foc, 93-97.
Tanmateix, l’altra motiu d’inquietud veïnal és la manca d’informació de projectes llargament reivindicats i que estaven compromesos des de la gestió passada: la reforma del passeig de la Zona Franca, la piscina i el poliesportiu municipal, i la connexió d’un bus amb la zona per anar a la platja. Tots temes que de cop han desaparegut de l’agenda institucional.
“Hi havíem tingut prudència i molta paciència, vam pensar que necessitaven temps per assabentar-se de tot i començar a actuar, però hi ha actuacions que ens han posat en alerta”, comença la Rosalia Fernández, presidenta de la Unió d’Entitats, federació que representa una cinquantena d’associacions de la Marina.
Vila Veïna, un servei per a persones cuidadores, amb la continuïtat en suspens.
El projecte va néixer com una prova pilot en resposta a la demanda ciutadana que l’atenció i el suport institucionals a les famílies i persones cuidadores no resultés excessivament burocràtic, ja que sovint havien de voltar de finestra en finestra o bregar per entendre el munt de requisits. El servei es va pensar com una porta d’entrada a l’atenció social i es coordina amb la resta de serveis socials, educatius, laborals o espais veïnals i comunitaris de la zona. A la ciutat hi ha un total de 16 punts d’atenció en tots els districtes, i el de la Marina atenia al Casal de barri de la Vinya. Ho ha fet fins el 29 de febrer quan acabaven els contractes les tècniques que hi treballaven. A tot Barcelona se n’han beneficiat fins a 15 mil barcelonins, la majoria dones.
“Al barri, el projecte ha funcionat molt bé i arriba a una població a la que d’altres serveis no ho fan, i és un pont i una entrada fàcil i des de la proximitat pel suport a les famílies”.
“Al barri, el projecte ha funcionat molt bé, i és important sobretot perquè arriba a una població a la que d’altres serveis no ho fan, i perquè és un pont i una entrada fàcil i des de la proximitat pel suport a les famílies”, defensa el projecte la Carmen Higueres, directora del Casal comunitari de la Vinya. “S’ha fet una tasca bona i fins i tot s’ha enfortit una xarxa de voluntaris que altrament és difícil de potenciar i dinamitzar”, li fa costat la Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les mans, que també derivava famílies a aquests serveis.
“Fins i tot s’ha enfortit una xarxa de voluntaris que altrament és difícil de potenciar i dinamitzar”, defensa la Neus Cerdà, directora de la Fundació Mans a les mans.
Igualment, s’han manifestat algunes usuàries, entre les quals mares que han rebut suport del servei. “No tenia a qui demanar-li ajuda per entendre i fer els tràmits pel meu fill i aquí em vam fer costat”, diu una d’elles. “La resposta no sempre són els serveis socials, ja que a vegades les persones necessiten sentir-se acompanyades i escoltades, és important també la xarxa veïnal i comunitària”, hi afegeix la Claudia Secco, altra veïna que també ha col·laborat amb el projecte.
Des de l’Ajuntament asseguren que es tracta d’un “impàs” ja que en acabar la prova pilot ara s’estudia integrar el servei dins l’estructura municipal. “S’està estudiant una nova proposta que oferirà un servei similar dins dels casals de barris. Pel que fa a les activitats del servei, s’està treballant per poder assumir el major nombre de les accions durant els mesos d’impàs”, refereix el consistori.
“Com oferiran el servei si treuen les treballadores?” contesta l’Ancor Mesa, conseller del grup dels comuns, qui qüestiona l’argument donat per l’Ajuntament i ho atribueix a una qüestió de voluntat política, ja que, afirma, el servei tenia una pròrroga fins al maig i es finançava des d’una partida que tenia l’origen en la regidoria de Drets Socials, tot i que s’executava des de Foment de Ciutat amb el Pla de Barris.
El cinc de març la regidora acudirà a una reunió convocada per les entitats a fi d’aclarir tots els temes que han generat més inquietud entre el veïnat, entre els quals el Vila Veïna, però les associacions no descarten convocar manifestacions de protesta de confirmar-se el que entenen com la pèrdua i retallada de serveis a la Marina.
Tanca l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la Sala Pepita Casanelles i els serveis es concentren a Creu Coberta.
La OAC és la finestra en què es tramiten altes i baixes al padró municipal, es registra una documentació que es vol fer arribar a l’Administració, o es fan diversos tràmits amb l’Ajuntament. Fins la tardor passada atenia diàriament, de dilluns a divendres en l’horari de 8.30 a 14 hores a la Sala Pepita Casanellas. Va haver de tancar el 2 d’octubre de l’any passat per l’inici de les obres de rehabilitació de l’edifici. Obres que fa poc han acabat. La sorpresa general del veïnat és que els serveis de la Sala han tornat a obrir, ara però sense l’atenció presencial de l’OAC. A partir d’ara s’haurà d’anar a Creu Coberta, la seu on atén l’altra OAC diàriament.
Així, la Marina perd l’atenció presencial d’aquesta finestreta. De moment, només romanen dues màquines que l’argot institucional anomena Oficina virtual, i que permeten fer alguns dels tràmits, “però estan molt limitades”, diuen els mateixos usuaris. El 16 de gener LA MARINA es va apropar per verificar-ho. Preguntem per la finestra OAC, “ja no hi és”, respon una treballadora. I per què? “coses de l’Ajuntament”, assegura. De les dues màquines, una d’elles és un quiosc, situat a l’entrada, i l’altra és un espai on atén una persona des de la distància, a traves d’una pantalla. Aquesta última té més opcions que el quiosc per fer alguns dels tràmits, però quan ens apropem està espatllada i aquell dia l’arreglen; a més, de moment s’ha previst una persona perquè faci suport en cas d’incidències en totes dues.
“La lògica diu que si el barri està creixent, i a més a un ritme tan espectacular com és la previsió que arribin fins a 30 mil veïns i veïnes en la dècada vinent, el coherent seria que també ho facin els serveis, però això no està passant, més aviat al contrari”
“La lògica diu que si el barri està creixent, i a més a un ritme tan espectacular com és la previsió que arribin fins a 30 mil veïns i veïnes en la dècada vinent, el coherent seria que també ho facin els serveis, però això no està passant, més aviat al contrari” exposa la Montse Sotoca, part de l’executiva de la Unió d’Entitats de la Marina, preocupada per l’orientació de les primeres decisions del Districte.
Si proveu el temps per desplaçar-vos des del Prat Vermell fins al número 104 de Creu Coberta, caminant, són entre 40 i 50 minuts, a pas ràpid, amb l’afegit de l’escassa connexió de transport que té la zona. Els quinze minuts de desplaçament només es compliria en el cas del veïnat que viu més a prop de la Gran Via.
Que l’Oficina d’Atenció Ciutadana del barri no tanqués a l’estiu és una de les velles consignes de les associacions veïnals i les entitats de la Marina i ve de lluny. Una vegada havien aconseguit que les escoles i els centres sanitaris i esportius arribessin, el reclam va ser que l’Administració també hi havia de ser en uns barris que, fortament mobilitzats fins a la dècada dels 90, reclamaven atenció i el reconeixement que el paisatge de camps, masies i polígons industrials havia donat pas a uns barris conformats per persones, ciutadanes de Barcelona i amb idèntics drets que els conveïns i conveïnes de l’Eixample, Gràcia o Sants, amb serveis a no més de 15 minuts a peu. La resposta, intel·ligent llavors, va ser apropar els serveis, decisió ara revocada amb el nou govern socialista, paradoxalment, el partit més votat a la Marina.
