María Aroca / Pau Llopis
El passat dimarts 19 de setembre, es va aprovar al Congrés dels Diputats la reforma que permetrà fer ús de les llengües cooficials. D’aquesta manera es podrà sentir als parlamentaris parlar en català, gallec i eusquera, mentre que la resta de diputats i diputades escoltaran la traducció al castellà per mitjà d’orelleres.
L’ús del català en el Congrés arriba en un context polític en el qual el partit socialista espanyol es va comprometre amb ERC i Junts que durant la nova legislatura els diputats poguessin debatre en la seva llengua a la cambra baixa.
La situació a casa nostra
A Catalunya hi ha 2.337.281 de persones que tenen el català com a llengua habitual segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que es va dur a terme l’any 2018. Tenint en compte el conjunt de territoris de parla catalana (Catalunya, País Valencià i les Illes Balears) aquests ascendeixen a 10 milions. Però, com és la realitat del català a la Marina?, i quina és l’opinió dels veïns i veïnes adults sobre la nova llei al Congrés dels Diputats?
En Kenneth i la Jeimy, de quaranta-un i quaranta-vuit anys respectivament, solen parlar en castellà, donat que han après la llengua catalana ja a una edat adulta, per la qual cosa no la tenen com a principal. Si més no, expliquen que els hagués agradat conèixer i practicar el català des de petits. A més a més, treballen a l’aeroport com a vigilants de seguretat, motiu pel qual esmenten que no fan un ús recurrent del català dins l’horari de feina, donat que majoritàriament conversen amb els turistes que arriben o marxen de la ciutat. Sobre l’ús del català al Congrés dels Diputats, defensen que cada persona té dret i és lliure en parlar en la llengua amb la qual més còmoda se senti.
La María Padilla és una senyora de setanta-vuit anys, originària d’Andalusia i veïna del barri des de fa cinquanta anys. Afirma que no fa un ús gaire freqüent del català, tot i que l’entén, especialment perquè és la llengua materna de la seva filla i els seus nets, tots ells nascuts a Catalunya. També li hauria agradat estudiar i aprendre l’idioma quan era jove per a parlar-lo amb fluïdesa, però explica que no va poder fer-ho perquè havia de cuidar la seva mare, una tasca que evidentment ocupava gran part del seu temps.
Aquesta realitat que va viure la María va ser també la de moltes altres persones que van arribar a Catalunya des de diferents parts del país a mitjans del segle passat. La gran majoria d’aquestes persones, provinents sobretot d’Andalusia, Galícia… no es van poder permetre el “luxe” de cursar uns estudis, bé per motius de treball o, com la María Padilla, per haver de dedicar-se a la cura dels seus familiars més propers.
“No parlo el català, però l’estimo”
En preguntar-li la seva opinió envers la reforma lingüística al Congrés, la María respon que tot i que ella no el parla, l’estima i que per ella “totes les llengües són importants”.
Isabel, altra veïna de setanta-cinc anys, en canvi, mostra una opinió força contundent en afirmar que segons ella “tots hauríem de parlar en castellà”.
Al districte de Sants-Montjuïc, la utilització de la llengua catalana és del 22,6% , convertint-se així en el segon districte de la ciutat per la cua pel que fa a l’ús del català.
Per altra banda, la realitat dels joves quant a l’ús del català és també força complexa, ja que tal com mostra la darrera Enquesta a la Joventut, només un de cada quatre joves de Barcelona té el català com a llengua principal, el que suposa que la xifra de menors i adolescents catalanoparlants no arribi al 50% a cap districte de la capital catalana. Segons aquesta mateixa enquesta, al districte de Sants-Montjuïc, només l’utilitzen el 22,6% dels joves, convertint-se així en el segon districte per la cua de la ciutat pel que fa a l’ús del català. Sarrià Sant-Gervasi és el districte on més joves el fan servir, amb un 44,9%, i Ciutat Vella, amb un 15,9%, on menys.
L’Ayman (12 anys), la Noemí (24), el Miguel Morales (16) i la Kayli (16), de l’Espai Química Joves, opinen, com en Kenneth i la Jeimy, que tothom ha de poder fer servir la llengua en la qual els resulti més senzill comunicar-se. Sigui com sigui, tots ells tenen un ús del català que es limita pràcticament als estudis i a la comunicació amb els seus amics de parla catalana.
La Muntsa Farré, presidenta d’Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i professora de català, ofereix una nova perspectiva respecte a aquesta situació. Sobre l’aprovació de l’ús del català, el gallec i l’eusquera al Congrés dels Diputats, opina que és una lluita que sempre ha estat a la palestra i que ve de lluny, ja que en més d’una ocasió s’ha defensat que es poguessin fer servir les llengües cooficials a tot arreu.
“Sembla que hi hagi molta por en acceptar una pluralitat lingüística i que posi en perill unes coses que no tenen res a veure”.
La presidenta ha assegurat que el català és una llengua que es parla per milions de persones, fins i tot més enllà de les fronteres de Catalunya. “Sembla que hi hagi molta por en acceptar una pluralitat lingüística i que posi en perill unes coses que no tenen res a veure. De llengües minoritzades n’hi ha moltes i costa molt acceptar la pluralitat lingüística com a riquesa, quan és així com s’hauria de mirar”, va concloure fermament la Muntsa.
En definitiva, el català viu un moment de depressió al conjunt de la ciutat i al nostre barri, com bé mostren les estadístiques i els testimonis dels veïns. De tota manera, però, amb la seva presència al Congrés dels Diputats, i qui sap si a la Unió Europea, potser l’esperança no està perduda del tot.
Generar motivació pel català
Vincles és una proposta d’Òmnium i es tracta d’un programa especialment dirigit a nous parlants i persones nouvingudes. Què és Vincles? Està pensat amb la idea que a través de la conversa es pugui aprendre la llegua o millorar la seva fluïdesa. Com la paraula diu, Vincles, en aquesta conversa també hi ha cohesió de barri. Al barri de la Marina hi ha una entitat, Mans a les Mans, que ajuda als veïns i veïns a crear un grup de conversa, que no només es millora la llengua, sinó que també s’estableixen llaços al barri.
Del mateix estil, també hi ha el Consorci per la Normalització Lingüística que ofereix cursos de català a diversos nivells per a totes les persones que volen aprendre la llengua amb fluïdesa.
Altres maneres d’impulsar la llengua és a través de “El teu català suma”, amb l’objectiu d’estimular i restablir els vincles emocionals per part de la ciutadania. Aquesta iniciativa forma part d’un pla que inclou 68 accions per al foment de l’ús del català a la ciutat de Barcelona, l’aportació municipal al Pacte Nacional per la Llengua, està impulsat per la Generalitat de Catalunya.
