Ancor Mesa Méndez Catalunya
Les eleccions recents al Parlament de Catalunya han generat reflexions profundes sobre el futur polític de la nació. El triomf del PSC i la majoria no processista ha marcat una fita a la història política catalana recent. Aquest resultat és també un punt d’inflexió que podria redefinir la dinàmica política a Catalunya però encara amb un rumb força indefinit.
El PSC ha obtingut també la victòria al Districte de Sants-Montjuïc, on ERC s’ha enfonsat, Comuns ha aguantat i fins i tot ha augmentat en més de 500 vots i la dreta i la ultradreta ha tingut una pujada com mai. El nostre Districte continua confiant en les forces progressistes, tot i que, com a la resta del país, però en menor mesura, el negacionisme social ha irromput amb una força inesperada que requereixen d’un exercici de consciència i compromís per part de les esquerres per entomar els reptes oblidats a Catalunya durant gairebé 15 anys.
L’absència d’una majoria clara al Parlament a més planteja reptes significatius per a la formació d’un govern sòlid i útil per a les majories vulnerabilitzades de Catalunya on els barris de la Marina tenen molt a dir.
En aquest context, el paper dels Comuns adquireix una rellevància especial. La crida a formar un govern progressista reflecteix una visió de la política catalana centrada en les necessitats socials i econòmiques de la població. La insistència a descartar un pacte amb Junts i les forces reaccionàries és una crida a abordar l’agenda social que tants anys porta guardada en els calaixos dels darrers governs processistes. Les llistes d’espera de la sanitat pública s’han disparat, falta personal i inversió en infraestructures als centres educatius, les rodalies no funcionen com mereixem, la desigualtat continua en ascens, accedir a un habitatge digne s’ha convertit en el major repte vital de la població per culpa de l’especulació, o la indústria turística campa sense límits, expulsant-nos i precaritzant-nos la vida.
L’alta abstenció, la decepció amb el Governs processistes i l’ascens de les forces reaccionàries i d’ultradreta està portant a Catalunya a un atzucac de desafecció que requereix d’una aposta clara per treure el país del bucle que porta deixant enrere a tanta gent en un viatge a enlloc més enllà dels interessos d’una classe política que porta massa temps mirant-se a si mateixa i de lobbies oligarques i especuladors que ens roben la prosperitat que ens pertoca.
Les eleccions a Catalunya han de marcar un gran avís a navegants, una crida a que d’una vegada per totes avancem cap a un govern que posi la qualitat de vida de la nostra gent al centre de l’agenda legislativa. La política deixa de ser útil quan aparca els problemes de la ciutadania, quan s’allunya de la seva quotidianitat, quan es queda en l’òpera bufa que representa el insoportable duel retòric que intenta tapar la resolució dels problemes que importen per poder viure bé ara i no al segle vinent. Posem-nos i que no se’ns faci massa tard.
