El barri de la Marina ja fa anys que té un dèficit important pel que fa al transport
públic rodat i soterrat en relació a la resta de barris de la ciutat de Barcelona. I aquest fet s’ha vist agreujat per la crisi.
Anys enrere, la situació social i econòmica de gran part de la població era de bonança i aquest dèficit sovint denunciat pels veïns i veïnes quedava com una demanda més de les que laMarina tenia. Però la millora en aquest sentit arribava en compta gotes. La promesa de l’arribada del metro va fer pensar que els barris de la Marina podrien esdevenir un barri com els de la resta de la ciutat a nivell de transport públic. Però una possible gestió sense visió de la realitat futura i la falta de recursos econòmics per part de les administracions en l’actualitat ha provocat que l’arribada del metro segueixi desesperant a totes les persones, col·lectius i empreses de la Marina i també de la resta dels barris de la ciutat que diàriament han de sortir de la Marina i tornar-hi o arribar-hi i tornar cap a casa seva. Tot això, sumat a la revolució social i veïnal que demana canvis reals i amb urgència fa que l’arribada del metro a la Marina esdevingui d’allò més important en els propers mesos a nivell de districte i a nivell de ciutat.
Lligant la reivindicació de l’arribada del metro a la Marina amb el transport públic rodat, ens trobem amb el problema diari dels nostres veïns i veïnes, la manca d’un servei de transport públic rodat de qualitat i amb una freqüència de pas digne per poder entrar i sortir dels barris de la Marina sense problemes de temps d’esperes exagerades i problemes d’espai als autobusos.
Quan jo era adolescent i havia d’agafar el conegut “72”, l’autobús que em deixava al costat del carrer del Foc, per anar a entrenar al camp de futbol de la bàscula. Recordo les converses amb els companys de l’equip o fins i tot amb els pares dels meus companys, de les dificultats per arribar a l’entrenament però sobretot a partir d’una hora determinada del vespre, les dificultats per tornar a casa sense haver de patir per no perdre l’autobús que passava a la hora “X” perquè sinó t’havies d’esperar molta estona i arribaves tard a casa. I d’això ja fa gairebé vint anys.
Per tant, aquesta problemàtica que ha anat en augment els últims anys i esdevé molt important, ja que els veïns i veïnes de la Marina és l’únic mitjà de transport públic que poden utilitzar amb regularitat degut a la manca d’un transport públic soterrat, hauria de ser una prioritat a millorar.
Entenc que els veïns i veïnes entenen la problemàtica econòmica que estan patint les administracions públiques, ja que moltes famílies es troben en una situació similar. Ara bé, també entenc que les persones entenen que no són les responsables d’aquesta problemàtica i volen una solució que ha de donar l’administració. De fet, entenc que si un barri està en una situació de desigualtat en relació a d’altres pel que fa al transport públic, cal igualar la situació amb els mitjans dels que disposem en l’actualitat. És a dir, si un barri té autobús i metro, de ben segur que notarà una retallada del servei però podrà compensar-ho ja que hi ha una alternativa. En canvi, un barri que només té el servei d’autobusos no pot compensar de cap altre manera el dèficit de transport públic que pateix.
Per tot això, penso que l’administració i ha de fer tot el possible per igualar la desigualtat generada en aquest cas i ha de millorar el transport públic rodat a la Marina, com per exemple reduint el temps d’espera entre el pas d’un autobús i una altre de la mateixa línia o variant la mida de l’autobús segons la franja horària i la demanada d’aquesta. Són el cas de l’autobús H16, el V3, el 109 i sobretot el 37. I dic sobretot l’autobús 37 perquè és el que fa el recorregut que utilitzen els veïns i veïnes per arribar als serveis sanitaris i hospitals de referència. Atès que en aquests moments no estan assegurant que un veí sense cap altre mitjà que el transport públic, amb un temps d’espera racional, pugui arribar a temps a ser atès per solucionar una urgència mèdica o pugui solucionar qualsevol problema de salut.
En resum, reivindico i seguirem lluitant per assolir els reptes i les demandes justes dels veïns i veïnes de la Marina que ara més que mai necessiten un suport més gran de les seves institucions públiques. Gràcies!
Jordi Suñé, Conseller d’ERC de Sants-Montjuïc.
