Quan entres al teu supermercat de confiança, ben segur que els ulls se te’n van de forma gairebé involuntària cap a aquells productes amb colors cridaners, missatges exclamatius i promeses sorprenents. Sovint, però, darrere d’aquell “desnatat”, “light”, “bio”, “sense sucres afegits” o “ric en fibra” no hi ha necessàriament una opció saludable. Això se’n diu màrqueting.
Recentment, el ministre de Drets Socials del Govern d’Espanya ha anunciat que presentarà una normativa per regular la publicitat d’aliments de baix valor nutricional dirigida a infants i adolescents. La mesura respon a l’alta exposició dels menors a anuncis de productes poc saludables. Segons dades de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), es calcula que a l’any es registren uns 4.000 impactes publicitaris només a la televisió, i fins a 30 anuncis diaris si es compten tots els canals. Per tant, estem davant d’una pressió publicitària constant que influeix directament en els hàbits alimentaris de la població més jove i, conseqüentment, en les decisions de compra de moltes famílies.
Per això, davant la publicitat enganyosa, la millor defensa és saber interpretar correctament l’etiquetatge nutricional. Quan estem davant d’un producte alimentari, el primer pas és deixar enrere l’embalatge i fixar-nos amb el llistat d’ingredients. Els ingredients apareixen ordenats de major a menor quantitat. Si a les primeres posicions hi trobem sucre, farines refinades (com la farina blanca o el midó modificat) o greixos de baixa qualitat (com l’oli de palma, greixos vegetals hidrogenats o parcialment hidrogenats o la margarina) ja tenim una pista clara que no es tracta d’una opció saludable.
En general, com més curta i entenedora sigui la llista d’ingredients, millor. A més, respecte el sucre, cal vigilar amb les paraules que es camuflen com xarop de glucosa, fructosa, dextrosa, maltosa, sacarosa, melassa, xarop d’auró,…que no deixen de ser diferents formes de sucre afegit.
Després podem consultar la taula de valor nutricional, fixant-nos sobretot en els sucres, els greixos saturats i la sal. És important mirar els valors per 100g o 100ml, ja que això ens permet comparar productes de manera objectiva. Per tant, si ens trobem davant d’un producte que té fins a 5g/100g de sucre afegit es considera baix en sucres; si té entre 5-10g/100g té una quantitat moderada i >10g/100g es elevat en sucres.
Cal recordar que l’Organització Mundial de la Salut recomana que els sucres lliures no superin el 10% de l’aportació energètica diària, i idealment que es mantinguin per sota del 5% per obtenir beneficis addicionals per a la salut. Respecte la sal, es recomana evitar productes ≥1,25g/100g, considerats alts en sal; tenir moderació amb els que contenen entre 0,25 i 1,25g/100g; i preferir els baixos en sal, amb ≤ 0,25g/100 g,
És important entendre que, quan un producte necessita cridar l’atenció amb dibuixos animats, colors exclamatius i missatges espectaculars, probablement no és un aliment essencial ni saludable. Davant d’aquest escenari, la millor eina és l’educació nutricional: aprendre a interpretar etiquetes, prioritzar aliments frescos, de temporada i mínimament processats, i no deixar-nos enganyar amb falses promeses.
I recorda que la propera vegada que entris al supermercat, atura’t un instant i observa: si un producte necessita tota aquella publicitat per semblar saludable, probablement no ho és. La teva salut val més que un eslògan!
Júlia Roig Vallverdú
Dietista-Nutricionista – CAP La Marina – CAP Bordeta-Magòria – CAP Dr. Carles Ribas – Línia Pediàtrica La Marina-Magòria
