Un grup de quinze veïnes que feia activitats de costura de retalls i creativa al local del Centre Cultural de Port, propietat de l’Església, s’ha vist recentment obligat a buscar un nou espai per continuar amb les seves sessions.
Fins ara, el grup pagava una quota anual i es reunia els dimarts i dijous de 16 a 18 hores, una activitat que moltes participants consideren “una forma de teràpia i socialització”. Moltes de les usuàries han cosit en aquest local durant aproximadament 46 anys, cosa que convertia l’activitat en una cita estable i de gran rellevància.
Fa uns mesos, les responsables del grup van retirar el material de costura perquè es fessin obres de millora al local, sense rebre indicació que no podrien tornar-hi. Un cop finalitzades les obres, el mossèn va denegar l’ús del local per a la seva activitat.
Les veïnes van intentar sol·licitar accés a un altre espai de la parròquia, a la casa parroquial del carrer de l’Energia, però també van obtenir una resposta negativa. Des de llavors, han utilitzat provisionalment una de les sales cedides pel Centre d’Atenció Integral de la Marina (CAI).
Segons diverses representants del grup, entrevistades al programa Arrels de La Marina FM 102.5, el mossèn ha justificat la negativa afirmant que el Bisbat de Barcelona no permet que es duguin a terme dues activitats iguals al mateix barri en locals de l’Església.
Per la seva banda, les membres del grup lamenten la decisió i les alternatives proposades. “Ens van oferir una petita sala al casal de Sant Cristòfol, on com a molt caben tres o quatre persones. No és viable ni una solució digna”, va declarar Carme Carrillo.
“Som persones grans, moltes de nosaltres en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda, que ens reuníem dos dies a la setmana per passar una estona juntes i socialitzar, i ens hem trobat que ens han fet fora de mala manera. No podem organitzar cap mobilització, però mereixem un respecte”, va afegir Rosario Marín.
Des dels mitjans de La Marina s’ha contactat amb els representants parroquials, que tot i expressar que les afirmacions de les veïnes no són certes i que no estan d’acord, no han volgut fer més declaracions.
Mentrestant, les veïnes continuaran fent les seves sessions al CAI, amb l’esperança que aquest espai pugui convertir-se en la seva seu definitiva i permetre que aquesta activitat social i terapèutica continuï beneficiant el barri.
