Aleix Diz
On hi ha poesia?
Aquest mes us porto una pregunta i mitja resposta.
Què és més poètic: una bombeta o una espelma? En certa ocasió li vaig fer aquesta pregunta a uns alumnes de 3r d’ESO, i em varen contestar que, per suposat, era més poètica l’espelma… Jo vaig dir-los que pensessin que una bombeta era una esfera de vidre al buit, on el gas residual era argó, perquè no es cremés el filament de tungstè (wolframi). Que aquest, doblement recargolat, era llarguíssim per poder radiar tota l’energia sense cremar-se… El cas és que un noi em va llençar el repte: “Si és més poètica, fes-li un poema”…
A una ànima pura
Oda al filament de tungstè
.
A més de dos mil graus, èmul del sol,
Brilla sense flama el fil de tungstè
Germano-espanyol com Carles cinquè
Regna en sa atmosfera subtil d’argó.
.
El vidre és el firmament protector
D’aquest món senzill, perfecte i serè
L’exterior que il·lumina li és aliè
Però cobeja la seva brillantor
.
Tirabuixó fet d’un tirabuixó
Tanta energia emet com consumeix
Altrament es fondria en un instant
.
De l’espelma antiga no és ni el record
Que sa llum vermellosa empal·lideix
Quan una bombeta es troba davant
.
Mentre la flama de cera cremant
De forma incompleta brins de carbó
El sostre mascara amb bruta negror
