VIURE POÈTICAMENT I On hi ha poesia? Oda a una bombeta

Aleix Diz

On hi ha poesia?

Aquest mes us porto una pregunta i mitja resposta.

Què és més poètic: una bombeta o una espelma? En certa ocasió li vaig fer aquesta pregunta a uns alumnes de 3r d’ESO, i em varen contestar que, per suposat, era més poètica l’espelma… Jo vaig dir-los que pensessin que una bombeta era una esfera de vidre al buit, on el gas residual era argó, perquè no es cremés el filament de tungstè (wolframi). Que aquest, doblement recargolat, era llarguíssim per poder radiar tota l’energia sense cremar-se… El cas és que un noi em va llençar el repte: “Si és més poètica, fes-li un poema”…

A una ànima pura

Oda al filament de tungstè

.

A més de dos mil graus, èmul del sol,

Brilla sense flama el fil de tungstè

Germano-espanyol com Carles cinquè

Regna en sa atmosfera subtil d’argó.

.

El vidre és el firmament protector

D’aquest món senzill, perfecte i serè

L’exterior que il·lumina li és aliè

Però cobeja la seva brillantor

.

Tirabuixó fet d’un tirabuixó

Tanta energia emet com consumeix

Altrament es fondria en un instant

.

De l’espelma antiga no és ni el record

Que sa llum vermellosa empal·lideix

Quan una bombeta es troba davant

.

Mentre la flama de cera cremant

De forma incompleta brins de carbó

El sostre mascara amb bruta negror

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.