Paco Candel ja ho va dir en el seu llibre “Els altres Catalans” d’Edicions 62 el 1964, que els fills dels immigrants arribats a Catalunya fins aquell moment, parlarien en català – no hem d’oblidar que en Franco encara era viu – , però que els fills d’aquests fills, parlarien en castellà. Ell, que va reivindicar la paraula Xarnego per al vingut de fora de Catalunya, com ell mateix (“Un charnego en el Senado” de Plaza i Janés 1979 ); paraula, que fins a ell havia estat despectiva, mica en mica va anar prenent personalitat per als immigrants que havien integrat la llengua catalana a la seva vida. Haig de dir que a dia d’avui la paraula ha tornat a fer un gir significatiu i n’hi ha que la utilitzen per llançar-la en contra dels catalans independentistes.
Deia doncs que el Candel, immigrant sent un nen, criat en un barri on ja hi havia més gent nascuda fora de Catalunya i castellanoparlants que nascuts a Catalunya, i on la postguerra i el dictador van obligar a parlar en castellà, amb els anys, va adoptar la llengua catalana per voluntat pròpia i la utilitzava amb sensibilitat d’escriptor.
La tossudesa dels guanyadors en aniquilar la llibertat, la cultura i la personalitat dels pobles és sensiblement diferent segons èpoques i tipus de governs però en el fons tots volen el mateix. Quan jo era petita, s’aprenia en castellà i es parlava en castellà a l’escola i com ara, les catalanes, canviàvem d’idioma cap al castellà si alguna de les nenes el parlava. Cosa molt curiosa perquè aquesta mateixa, malgrat la resta ens hi entestéssim en què no calia que aprengués català, quasi sempre acabava fent-ho amb el temps.
Aquí és on volia arribar. Amb el temps, la immersió lingüística a les escoles, que ha estat exemple per a d’altres països del Món, ha arribat a donar la raó al Paco Candel premonitori. La majoria de les parelles que sorgeixen on un dels dos parla català i l’altre castellà, tenen els fills que parlen castellà, per allò que ja hem dit abans de cedir davant l’idioma predominant.
Al conjunt dels Països Catalans, només el 32,4% de la població parla habitualment en català, segons dades del gener de l’any 2020. Són més de 4,5 milions de persones, però mig milió menys de parlants que el 2005, segons dades la Plataforma per la Llengua. Només a Catalunya, sense l’Aran, la xifra és del 36,1%. O sigui, que no arriba al 40% els catalans que tenen el català com a llengua habitual.
“Si continuem a aquest ritme, anem pel pedregar”, ha advertit el president de la Plataforma, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2021. No s’han tingut en compte els bilingües habituals. En aquest cas, la xifra puja fins al 42,6%. I a dia d’avui ens trobem amb què la immersió lingüístic de la que parlàvem abans, està en total perill i amb ella, en part el futur del nostre idioma.
Ens podem fer algunes preguntes sense esperar respostes però segur que ens les podem respondre nosaltres mateixos.
- Si pots aprendre dos idiomes al mateix temps quan ets petit, (a part de la llengua estrangera) perquè aprendre’n només un?
- Tens por que si el teu fill aprèn català a l’escola es tornarà independentista? (a mi em van obligar a aprendre religió a l’escola, a resar i a anar a missa i no m’he fet monja). Tampoc no passaria res, doncs de pares feixistes han sortit fills socialistes. Potser ara s’estan girant les tornes?
- Saps que quan més aprens, més en vols aprendre? Un dels motius és que te n’adones de tot el que ignores. Sempre és millor saber que ignorar. En aquest país, de fa segles, es premia la ignorància i no el coneixement; no cal posar exemples.
La llengua catalana ha estat perseguida al llarg dels segles, no només pels castellans sinó també pels francesos. Si en voleu tenir testimonis directes només cal que consulteu la internet i llegireu les frases dites per reis, militars i presidents de govern del perill de deixar els catalans que utilitzéssim la nostra llengua.
Aquesta quota del 25% no és res més que la imposició per demostrar qui mana, doncs tots som conscients que tal i com quan jo era petita, a l’escola, només parlàvem en català a la hora del pati i un percentatge molt petit de les criatures de l’escola de Port. Ara, i cada vegada més al nostre barri, és difícil trobar alumnes que parlin en català fora de la classe. A la majoria de pares els és igual, doncs és el que parlen a la tele, a les plataformes, a les botigues, en definitiva, al carrer.
El 90% de les llengües del món (se’n parlen 6.700) estan en perill d’extinció, entre elles el català i també les altres llengües minoritàries que es parlen a l’Estat Espanyol. Us proposo de fer una reflexió: us n’adoneu a quina velocitat s’està imposant l’anglès? Us n’adoneu com us l’imposen? Entreu a internet i busqueu instruccions d’alguns programes o webs; o al telèfon mòbil; o als cartells de les botigues. Escolteu als vostres fills les expressions que utilitzen. Quants temps falta per dir-li a l’entrenador de futbol coach, com fan amb els instructors o professors dels programes musicals televisius?
Suposo que els que llegiu aquestes línies sou bilingües, doncs tots els espanyols tenen el dret de saber les llengües cooficials de l’Estat i el deure de saber el castellà. Als que no utilitzen el dret que els dona la constitució, els hi podeu traduir. Que tingueu un bon estiu!!!
