- Dolors Febles Domènech
Directora de Serveis de Projectes i Obres de l’Institut Municipal d’Urbanisme - Núria Buyreu Juan
Directora de l’escola Ramon Casas, de la Marina
Com han de ser les ciutats, i els barris que la conformen, en el segle XXI? Què té d’especial el Prat Vermell, un barri verd, asseguren els urbanistes, respecte l’enorme repte de construir ciutats sostenibles per afrontar el canvi climàtic? Citem la M. Dolors Febles Domènech, directora de Serveis de Projectes i Obres de l’Institut Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Hi porta 22 anys de feina, tot i que des de 1989 acompanya tot tipus de projectes urbans.
També citem la Núria Buyreu Juan, directora de l’escola Ramon Casas, de la Marina. El seu centre participa del programa Escoles Refugi Climàtic, pioner a Barcelona i que es replicarà a altres ciutats europees. Porta 15 anys en la direcció de centres educatius i més de dues dècades dedicades a l’ensenyament dels infants.
Aquestes dues dones intercanvien idees i criteris, des d’una òptica diversa sobre com es construeix un barri verd i per què l’anhel de viure-hi. És la nostra segona conversa sobre el Prat Vermell!
Quines característiques creieu que ha de tenir un barri per posar-li el cognom de verd?
Núria: Hauria de disposar d’edificis construïts amb una bona qualificació energètica, bon aprofitament d’aigües, bon aïllament i moltes, moltes àrees verdes.
Dolors: Sobre tot hauria de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Sabem que arribaran períodes de sequera més llargs, temperatures més elevades i més episodis de pluges torrencials. Hem de tenir un sistema que eviti els efectes devastadors d’aquesta aigua, l’objectiu és aconseguir recollir-la i reutilitzar-la. Això és el que es fa al Prat Vermell.
Vetllem perquè totes les noves urbanitzacions siguin verdes, i és tant senzill com perforar amb zones arbrades per deixar passar l’aigua, tornar a la natura el que ella mateixa depura.
Com estem en matèria d’urbanisme sostenible a la ciutat? Per què inicieu un projecte d’Escola Refugi Climàtic i per què l’èmfasi del Prat Vermell com un barri verd?
Núria: L’Escola Refugi Climàtic és un projecte que intenta fer front a altes temperatures per protegir les persones vulnerables, en especial els més petits i els més grans. Per això hem fet adaptacions del verd (natura), del gris (terra) i del blau (aigua). Per poder obrir un espai d’ombra i amb punts d’aigua.
El més maco és que al projecte han participat infants, famílies, els mestres, el personal de l’escola, tothom ens hem implicat per adaptar tot el centre.
Què creieu que és el més immediat que cal abordar en termes de sostenibilitat i canvi climàtic?
Dolors: Plantar, plantar i plantar arbres, intensivament. Allà on puguis posar un arbre, posa’l. On puguis posar un parterre posa’l, perquè millorarà el microclima. És difícil, però ho podem fer quan disposem d’un espai nou, d’aquí que destaquem la intervenció al Prat Vermell.
Ara que tenim una mestra, què demanen els infants a la ciutat respecte del medi ambient?
Núria: En una enquesta anual que fa l’Ajuntament de Barcelona a infants d’entre 10 i 12 anys se’ls pregunta què pensen que es pot fer perquè estiguin millor. Del procés surten les deu demandes més repetides i justament dues estan vinculades amb l’entorn natural. Reclamen espais per trobar-se amb altres nens i nenes, poder fer més vida a l’aire lliure, i una ciutat amb més natura, més verda.
Dolors: I és el que respectem a la urbanització de la Marina del Prat Vermell. Es deixen carrers interiors lliures del trànsit de vehicles, i amb ombra. Busquem que siguin espais segurs per a la canalla, que convidin a fer veïnatge i alhora contribueixin a generar una temperatura adequada, perquè tindrem estius més calents.
I com contribueix el plantejament d’un barri verd en la igualtat d’oportunitats?
Núria: S’ha de reconèixer que des de les polítiques educatives s’està fent un esforç per aconseguir equitat i buscar que tothom tingui les mateixes oportunitats indistintament del lloc on viu. L’accés a la natura i la qualitat dels espais quotidians repercuteixen en temes tan bàsics i importants com la concentració.
Dolors: Urbanitzar d’aquesta manera democratitza l’accés a espais urbans de qualitat. Hi ha zones de Barcelona on tothom té el seu bloc amb el seu jardí. Però la població amb menys recursos econòmics no hi pot accedir ni gaudir-ne. El que hem d’aconseguir és que tothom visqui com la gent que ja compta amb aquests espais….
Com creieu que aquest nou urbanisme verd al Prat Vermell afectarà la dinàmica del conjunt dels barris de la Marina?
Núria: La Marina sempre s’ha considerat un barri a les afores de la ciutat, és el sentiment de les persones que hi viuen.
Quan anem al centre de la ciutat encara diem “anem a Barcelona”. Un barri verd ho farà més amable i afavorirà la integració i cohesió de tot la Marina.
Dolors: L’objectiu dels corredors verds és que uneixin uns barris amb altres, a mida que avancem amb la urbanització els relligarà. És cert que ara mateix el Prat Vermell és l’últim reducte apartat, en estar entre la Fira, la muntanya de Montjuïc i el passeig de la Zona Franca, en som conscients i treballem les connexions.
Per acabar, us demanem les expectatives que teniu en la urbanització del Prat Vermell respecte a quatre aspectes. Soroll, el primer.
Núria: La Marina no és un barri sorollós, traient el passeig de la Zona Franca i pocs carrers més. L’expectativa doncs és mantenir l’ambient tranquil que ens caracteritza.
Dolors: Al Prat Vermell el trànsit és a la zona perimetral, així garantim que la part interna del barri quedi pacificada. A més, el verd és una pantalla natural i optimitzarà les condicions acústiques.
Què espereu respecte de la utilització de l’energia?
Núria: Potser és l’oportunitat que sigui realment sostenible.
Dolors: Hi ha una xarxa centralitzada d’energia, que a més aprofitarà la que es genera al Port. És el millor que tenim en tot Barcelona en aquest aspecte.
I respecte els espais verds?
Núria: Amb el que he sentit (a l’inici Dolors ens ha fet una immersió de tot un complex sistema d’aprofitament d’aigües i la seva interacció amb les zones verdes) ja és molt més del que m’esperava (rient). Sobre tot, s’ha de vetllar perquè es mantingui, perquè a vegades això costa.
Dolors: Si com Ajuntament promovem espais verds, hem de tenir una partida dirigida a mantenir-los. Aquesta és la demanda i hi estem treballant.
Núria: Tant de bo, perquè a vegades queda maco només per a la foto.
Dolors: També és cert que quan un barri s’urbanitza de nou la gent el cuida més.
Finalment, què espereu al Prat Vermell respecte de la connectivitat?
Núria: La connectivitat amb la ciutat és una cosa que encara s’ha de millorar. I la reivindicació principal és tenir una sortida al mar.
Dolors: Una barrera important per això és el Port comercial. El que sí és viable és fer la connexió a través del Morrot amb l’altre banda de la muntanya de Montjuic, de fet està previst. Sortiria pel conjunt de la Ronda Litoral, aniria pel peu del Morrot i connectaria amb l’Eixample i Ciutat Vella. Hi guanyem tots i no dependríem només de la Gran Via sinó que tindríem una doble connexió.
