Patricia Mampel
Poc menys d’un any després que Seat i Nissan activessin 17.800 acomiadaments temporals pel coronavirus i que Nissan anunciés el seu tancament industrial a Barcelona, Seat dona el tret de sortida a la cursa cap al futur de la indústria anunciant una nova línia de producció de cotxes elèctrics. La fabricació d’un vehicle elèctric a Martorell contribuirà en gran mesura a la transformació de la indústria del motor.
Aquesta estratègia apareix després que Seat, Iberdrola i el Govern espanyol hagin creat un consorci publicoprivat que forma part del primer Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), iniciativa per a la transició cap al vehicle elèctric i connectat. Es calcula que uns 38.000 llocs de treball estan en risc si les empreses no es transformen per a fer-se un lloc en el negoci del vehicle sostenible. La fabricació d’un cotxe propulsat per bateries a la planta de Seat Martorell suposa l’impuls necessari perquè la resta del sector deixi de banda el motor de combustió i s’allunyi del tancament a llarg termini.
La fabricació d’aquest model de vehicle petit de la gamma d’elèctrics apareix com una possibilitat de generar nous llocs de treball i de recuperar pistonada davant la gran crisi ocasionada per la pandèmia i els ERTO que està afectant a més de 400 treballadors de la planta de Martorell i altres 150 més de la factoria de la Zona Franca. Martin Carnero, president del Comitè d’Empresa SEAT assegura que “caldrà reconvertir els llocs actuals, ja que la fabricació del cotxe elèctric res no té a veure amb la fabricació del cotxe de combustió.”
El finançament que es destinarà a aquest nou projecte d’electrificació de la factoria prové una part d’inversions privades i una altra dels fons europeus per projectes de recuperació del sector. A més, Carnero assegura que també “hi haurà una mica d’inversió pública, principalment en la fabricació del centre de bateries.” Durant la seva visita a la planta de SEAT el rei Felip VI va anunciar 10.000 milions dels fons Next Generation EU per a la mobilitat “sostenible, intel·ligent, descarbonitzada i connectada”, reiterant el seu compromís amb el cotxe del futur.
La visita del monarca i Pedro Sánchez no va estar exempta de polèmica a causa de l’absència de cap delegació de la Generalitat. Aquesta plantada no va caure bé al sector i així ho va fer saber el Matías Carnero en una entrevista a SER Catalunya, titllant-la de “gilipolleces que en aquests moments no se les creu ningú”, i afegint que “és una plantada, no als polítics, sinó a la indústria de Catalunya”.
La data per a l’inici de la fabricació no està confirmada, però si les negociacions de caràcter econòmic tinguessin efecte es preveu que seria cap al 2025. El projecte, però, presenta dues qüestions encara per resoldre: primer, el lloc on produir les bateries i segon, les reticències mediambientals sobre el liti necessari a la seva producció.
Comencem pel segon. L’impacte mediambiental de l’extracció de liti i la constatació que no hi ha prou material per subministrar la futura demanda de vehicles que s’espera. A més els jaciments d’aquesta matèria prima es troben a Extremadura, fet que ha tensionat els interessos entre comunitats autònomes, accentuada pel rebuig de l’alcalde de Càceres que adverteix que “no se sacrificarà el futur d’una ciutat extremenya per al desenvolupament industrial d’altres zones del país”. Toca esperar i veure com s’acaben de concretar les propostes perquè beneficiïn tothom. Calen lampistes amb experiència a l’estat i a les administracions per a fer-ho possible sense perdre més temps.
El primer, es refereix a la proposta dels sindicats de situar la primera fàbrica de bateries de l’Estat en terrenys de Nissan, convenientment propers a la planta de Seat. La qual proposta té el valor d’afegir-hi un possible projecte de reindustrialitzar la fàbrica nipona. Carnero ens confirma que “en els plantejaments del Consorci no s’està considerant la possibilitat d’elaborar les bateries elèctriques dels nostres models, per tant, aniran amb bateries del nou centre que es construeixi.”
Miguel Angel Boiza, secretari general de CCOO Nissan, assegura que treballen per exigir que sigui així. “Si aquesta planta de bateries s’ha de fer a prop de les plantes de producció de Seat i nosaltres estem en un procés de reindustrialització, és una opció interessant,” i recalca, “no sols ho exigirem sinó que creiem que som una opció ferma.”
Boiza es mostra optimista, creu que “el canvi en l’automoció s’ha de fer i nosaltres hem de ser la punta de llança aprofitant la desgràcia que ha suposat el tancament de Nissan. El tema de vehicles elèctrics i bateries és el futur i és aquí on ens volem encaminar.” Això seria una bona alternativa per a la planta de la Zona Franca.
La reindustrialització de les plantes de Nissan ja té 17 possibles projectes
Nissan preveu tancar la seva fàbrica de la Zona Franca al desembre, després de diversos anys en què el nivell de producció no ha aconseguit mantenir-ne la rendibilitat. Algunes de les alternatives per salvaguardar les instal·lacions, els 3.000 llocs de treball directes i els 20.000 d’indirectes, s’orienten cap a l’objectiu de convertir la instal·lació en un centre de producció de bateries per a cotxes elèctrics.
Existeixen, però, més de 30 projectes per tractar la continuïtat de la planta de la Zona Franca i les de Montcada i Sant Andreu però de moment són 17 els que ja han passat un primer sedàs. Boiza comenta que “hi ha algun projecte gran (entre els quals els de planta de bateries i de fabricació de cotxes) i algun altre de més petit”. Aquests ja esmentats serien els idonis perquè generarien entre 2.000 i 3.000 llocs de treball.
De cara al futur de les negociacions, el secretari general de CCOO Nissan comenta que “som molt cauts amb el que pugui venir perquè la situació és la que és, però sí que tenim molt bones expectatives sobre tot això.”
El calendari de treball situa el 31 de març com a data límit per a tancar la recepció de projectes, amb una carta d’intencions signada, mentre que la selecció es realitzarà entre l’1 d’abril i el 31 de maig. Es preveu que la presentació de les ofertes vinculants es faci entre l’1 de juny i el 15 de juliol, i que de l’1 d’agost al 30 de setembre es dugui a terme la negociació de Nissan amb les empreses seleccionades sobre els seus actius, així com les converses sobre les condicions de treball amb els sindicats.
Tot i que dins del panorama espanyol l’aliança Nissan-Renault sembla més una absorció que una col·laboració, podria fer tornes si les negociacions entre totes les parts implicades arriben a bon termini. La fàbrica de Nissan pràcticament desnonada podria esdevenir una peça clau en el futur de la sostenibilitat automobilística del país.
