Text: Juan Bibian
“S’ha de distingir entre models i líders. Els primers son molt més importants. Un mestre no es un líder polític. Al model se l’imita; al líder se’l segueix, sovint, de forma irresponsable.”
Aquest film valent , arriscat i de ple d’actualitat, dels sempre compromesos germans Dardenne, és una reflexió sobre el fanatisme religiós musulmà aplicat a un jovenet de 13 anys, adoctrinat per un fanàtic imam islamista.
Els Dardenne como sempre, no jutgen, mostren .
Es tracta d’un elaborat procés de radicalització, analitzat de forma implacable pels seus lúcids directors, sempre atents a l’hora d’atrapar una situació límit amb tot l’horror del món i que van obtenir el Premi al passat Festival Cannes .
Una càmera en ma discreta, enganxada al protagonista, com és habitual, ens acosta i de quina manera! a aquest jove Ahmed tant desorientat com fanatitzat.
Aquest procés de radicalització que inclou el sotmetiment de la dona , li afecta a ell, però pot encarnar-se en qualsevol, d’aquí el valor testimonial del film, que parla de Bèlgica, però en realitat està fent-ho de qualsevol altre país o ciutat del nostre entorn.
Sòbria como sempre, basada en un guió prodigiós en el que l’economia narrativa ho és tot, aquesta última proposta dels Dardenne serveix per a deixar ben clara, no només la capacitat d’ambdós directors per analitzar la realitat circumdant, sinó també per fer-ho des d’una coherència com autors digna de tot encomi.
Més com que els Dardenne cal que demostrin que res no és tabú, ni que no es pot tocar; l’obscurantisme i el silenci no existeix per a ells. Merçi!
