“Cases Barates és un barri molt familiar i amb facilitats, però encara hi manquen millores”

Iker Navarro Linares. 16 anys. Estudiant de batxillerat de l’Institut Montjuïc. S’està plantejant triar INEF o fer un grau d’administració de empreses.

Daniel Rodríguez Rodríguez. 16 anys. Estudiant d’informàtica a l’Institut La Mercè.

David Piña Sánchez. 17 anys. Estudiant d’electromecànica també a La Mercè.

Xerrem amb aquest tres joves, veïns de Cases Barates, al carrer Ulldecona i en ple final d’agost.  La seva mirada fresca i sense encasellaments, però a la vegada prou conscient de l’espai i els temps d’inestabilitat que els ha tocat viure, dona motius per tenir una mica d’optimisme. Són plenament conscients que en poc temps hauran de fer-se responsables d’ells mateixos, com ho viuen?

Què fan els joves de la vostra edat al barri? Quin creieu que és el principal problema dels joves?

Iker: Que vivim en un món de yupis. Els adolescents, en general, estem en una mena de bombolla i només volem viure el moment i ser feliços. No tenim gaires responsabilitats perquè, al cap i a la fi, tenim els nostres pares.

Daniel: Però a vegades sí que pensem en el futur més pròxim. Per exemple, a l’hora de triar els estudis.

Heu tingut en consideració si hi ha treball o no a l’hora de decidir els vostres estudis?

David: Jo vaig triar la mecànica perquè sabia que no hi ha molta gent que s’hi dediqui.

Daniel: Abans d’inscriure’m al grau d’informàtica volia fer imatge i so, però vaig descobrir que era difícil trobar una sortida laboral.

Iker: Això d’administració d’empreses és perquè se’m donen bé els números i sempre m’he imaginat treballant en una fàbrica portant la comptabilitat. I voldria estudiar esport perquè m’agrada. Però amb sortides laborals només veig als auxiliars d’infermeria i la gent de tecnologia, la resta estem en la incertesa. Ep, i també el tenen els Mossos d’esquadra

Què opineu de tot el que s’està veient de la seguretat?

Iker: Ens sembla molt malament que les noies hagin de viure amb por o que no puguin tornar tranquil·les a casa.

Com veieu el tema del masclisme entre la gent de la vostra edat?

Iker: La societat continua sent masclista, però nosaltres no. Tots i totes tenim el mateix dret a viure i som iguals en drets.

Daniel: Per exemple, els esports femenins estan infravalorats i no hauria de ser així.

David: Tot això ve d’abans, però nosaltres amb les nostres parelles, per exemple, tenim clar que han de vestir-se, parlar i viure com i amb qui vulguin.

 Creieu que la vostra generació té integrat el respecte a la diversitat sexual?

Iker: Avui això és molt normal, no comprenem la gent que no ho entén. Avui dia a tot arreu hi ha parelles de gais, lesbianes i heterosexuals. L’amor ha de ser lliure.

Daniel: Però aquí en el barri no hi ha parelles homosexuals i hi ha persones que encara ho veuen malament, sobretot la gent gran.

Què penseu de la política i dels polítics?

Tots tres: No tenim molta idea però pensem que tots els polítics estan aquí per a treure benefici propi i no és normal que guanyant el que guanyen, actuïn com ho fan.

Iker: Jo no penso votar, quan pugui fer-ho, perquè crec que tots són iguals.

David i Daniel: Nosaltres sí, encara que ens informarem i ens llegirem bé els programes.

Quina opinió teniu del conflicte de Catalunya?

Tots tres: Estem a favor del referèndum i que es voti, tothom ha de tenir dret a votar i seria la millor solució guanyi qui guanyi. Tots hauríem de respectar el resultat.

Daniel: Prefereixo que no hi hagi independència, encara que crec que si hi hagués al principi ho passaríem malament però després ens aniria millor.

Iker: Amb tot el respecte a les persones independentistes, però jo no veig que sigui un projecte seriós, ningú parla de quina moneda tindríem, ni de l’exèrcit, ni de la seguretat social….

Què li diríeu a una persona que s’està plantejant viure a Cases Barates o a prop?

Daniel: En general el barri és molt tranquil, però a vegades hi ha algun problema que si t’has criat aquí veus normal, però si ets de fora potser t’incomoda.

Iker: Li diria que és un barri on hi ha moltes comoditats: farmàcia, supermercat, centre comercial… tot molt a prop. El barri està molt millor que altres anys.

David: A mi el barri m’encanta perquè tinc aquí amics, família i tots ens coneixem.

Heu estat en les festes del barri? Us agraden? Sou dels qui participen?

Tots tres: Sí que ens agraden, però no participem molt perquè realment no hi ha moltes activitats per als joves tot i que cada any millora amb els veïns que l’organitzen. Però de petits les hem gaudit com fan ara els més petits.

Què és el més bonic de viure a Cases Barates?

Tots tres: Que és un barri molt familiar. Moltes vegades quan arribem a un lloc i diem que som de Cases Barates la gent ens agafa por. Això és bonic, perquè tens una gran defensa. Si algú et pregunta “d’on ets?” i tu dius “de les Cases Barates” i a més afegeixes el “i tu?” aquí ja es caguen a les calces (riuen).