Esther Pardo i Gimeno
Naturòpata
Temps enrere només hi havia un pa. El pa. El podíem comprar de quilo, de mig o de quart; també teníem l’opció dels panets: rodons, allargats, i també de Viena, o llonguets. En algunes fleques, també hi tenien pa andalús, que era molt atapeït i possiblement pa morè (integral). A França en deien pain, i una del les formes en què el preparaven era l’anomenada baguette, que aquí en dèiem pa francès.
Però van arribar les olimpíades de 1992 i s’havia de donar menjar a molts atletes. I es necessitava molt pa. La solució va venir de la idea de congelar-lo per així tenir-ne sempre i com si fos acabar de fer. A partir d’aquell moment, la baguette ha passat a ser el pa que menja quasi tothom. Amb els anys, la cosa s’ha anat sofisticant i la baguette a passat a ser també pa gallec, pa rústic, pa integral, pa de la iaia, etc…. tots tenen la mateixa llargada però diferent forma i guarniment, però en realitat, tot és el mateix pa congelat.
Per parlar amb propietat, s’ha d’anomenar pa precuinat congelat: per tant, no és pa fresc. Aquest tipus de pa, porta, junt amb la farina, uns 20 additius, alguns d’ells, no massa recomanables. No cal recordar que la fórmula del pa és només farina, llevat (si pot ser mare) i aigua, amb una mica de sal. La cosa és que el pa fresc, és més car que el pa congelat encara que hi porti més coses. Per tant, hem de dubtar de la seva qualitat.
I ara la pregunta és: tanta intolerància al gluten pot tenir a veure amb la qualitat de la farina amb la qual es fa el pa, i amb la gran quantitat d’additius que conté?
