Esther Pardo i Gimeno
Naturòpata
Crec que porto escrivint aquesta columna sis anys, amb un interval de temps entre el segon i el tercer; i ja tornem a ser Nadal. Anem passant la vida consumint etapes. El problema moltes vegades i per a moltes persones, és que el camí no importa, el que cal és arribar. Això ens porta a estar estressats. Ens frustrem si no arribem allà on havíem previst i la frustració ens produeix estrès.
L’estrès i la frustració produeixen malalties psicosomàtiques, produeixen malalties autoimmunes. Produeixen malalties “a la carta”.
He pogut comprovar en algunes persones que canviar de vida és un bon remei per a l’estrès i la frustració. Això no vol dir forçosament que haguem de canviar de lloc o de feina, només canviar la manera en què portem la nostra vida com ara la gent que ens envolta, el que mengem, la música que escoltem, la tele que mirem, la feina que fem i sobretot, com fem les coses, com portem la vida. Hem d’estar satisfets amb el que tenim al voltant i si no ho estem, fer tot l’esforç per canviar-ho.
Cada un de nosaltres sap, sense por d’equivocar-se, el que és capaç de fer; el problema és quan creiem saber el que fan els altres i posem les esperances en ells. La frustració és el que hi ha entre el que esperes dels altres i el que reps i això ens estressa. Ja sabem que als altres no els podem canviar, per tant, hem de començar per cada un mateix. Si tu et mous, el món es mou. Si tu estàs bé, ets en el camí de la salut.
El propòsit per aquest Nadal és canviar per ser millor, els altres ja ens seguiran.
