Tinc la sensació que últimament estem veient de tot en política menys el que hem de veure, i m’explico. Estem vivint moments on no veurem majories absolutes i per tant on es més que necessari arribar a acords, i sembla, que els que han de fer-ho no se n’han adonat o no volen adonar-se que ho han de fer. A Barcelona, d’un temps aquí, hem vist com han trencat l’acord municipal, fet que provoca que un ple tan important com el de pressupostos, hagi quedat en un ple de retrets.
Ara que es temps de tecnologia i d’aplicacions mòbils, crec que els polítics haurien d’adaptar-se a ells mateixos el terme APP: Acord, Política, Pressupostos. La política ben exercida es la de l’acord, la negociació… per tant, si utilitzem el terme APP basat en la política surt aquesta formula que a la senyora Colau no deu agradar gaire.
La votació de pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, passa ara a un ple extraordinari on si tot va com sembla, l’oposició hauria de buscar nou alcalde i nous pressupostos, cosa que no passarà i per tant l’alcaldessa aprovarà els pressupostos per la porta del darrera, automàticament sense suport al ple per tercer cop en aquest mandat.
Estic molt d’acord amb la seva opinió sr Guallar. Gràcies pel seu encertat article.