Pel Rubén Cruz
Després del 2017, hem aprés a garrotades que hi ha un front intern institucional (i polític, desactivat) i un altre d’extern jurídic i exitós.
I a cop de decepció, ara hem d’aprendre a llegir en positiu la matusseria dels nostres líders independentistes. És cert que no tenien res preparat per al dia següent, però també que es van veure superats per l’èxit imprevist del referèndum al qual vam obligar-los a convocar.
Tothom hi vam fer coses de què no ens creiem capaços.
I ho vam tenir a les nostres mans, a tocar. Cal persistir-hi. Perquè el que ha vingut després és tot el contrari al que calia fer.
D’èxits també hem tingut uns quants, i que hem de reivindicar.
- Els independentistes a Catalunya vam guanyar les eleccions del 21D, contra tot pronòstic
- L’exili va guanyar a Bèlgica la batalla de l’extradició contra el Tribunal Suprem (TS) espanyol,
- Els presos polítics van guanyar al grup de treball sobre detencions arbitràries de l’ONU un pronunciament clar a favor de la llibertat dels Jordis (que l’estat i el govern espanyols han menystingut): havien estat detinguts per un tribunal sense competències.
- Arran d’això el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va reconèixer Puigdemont, Comín i Ponsatí com a eurodiputats, que van poder ocupar els escons llurs.
- En Llarena va engegar un suplicatori per retirar-los la immunitat, que el Parlament va acceptar amb una bona proporció en contra…
El 8 de març del 2021 el ple accepta el suplicatori amb un 42% dels diputats en contra, un fet insòlit en la eurocambra, aleshores clarament dividida.
- El 31 de gener, el TJUE va rebutjar l’extradició de l’Honorable Conseller Lluís Puig, qui no gaudia de cap forma d’immunitat parlamentària, per evitar que es vulneri la seva presumpció d’innocència i protegir-li els dret fonamental a ser jutjat pel jutge natural predeterminat —no pel Tribunal Suprem.
- Com que la resta dels exiliats gaudia d’immunitat parlamentària, el jutge Llarena va decidir de retirar les euroordres contra ells, a causa d’aquest pronunciament favorable del TJUE. Aquesta és la tercera vegada que les retira.
- Quan el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) publica la darrera sentencia, la del 5J, les euroordres ja estan retirades i no hi ha objecte sobre el qual pronunciar-se un Tribunal. La resposta jurídicament correcta del TGUE hauria d’haver estat d’arxivar el cas, per manca d’objecte.
Aleshores, si el conseller Lluís Puig no pot ser perseguit amb noves euroordres que no reuneixin les condicions indicades pel TJUE, malgrat no tenir immunitat parlamentària, vol dir que el front judicial està sota control: el jutge Llarena sap que és inútil d’emetre’n de noves contra els europarlamentaris —ara sense immunitat—, perquè el tribunal que haurà de pronunciar-s’hi és el mateix que ja es va pronunciar al 31G del 2023 protegint els drets fonamentals del conseller Puig.
Caldria un nou suplicatori i noves euroordres, que el TS no ha fet encara ni té presa per fer. Potser no les farà, si ningú no el pressiona. Perquè sap que si el tribunal belga que les hagués d’executar en tingués cap dubte sobre la validesa, demanaria unes noves qüestions prejudicials al TJUE, que ja s’ha pronunciat a favor de respectar els drets fonamentals dels exiliats.
El principi de prudència aconsella els eurodiputats i exiliats a no moure’s de Bèlgica, perquè no puguin ser sorpresos per una euroordre en un altre país, i no haver de tornar a començar de nou tot el procediment judicial i traduir la paperassa a terceres llengües…
Al torn de preguntes, quant a les ingerències del Tribunal Constitucional (TC) a la sobirania del Parlament, prohibint de debatre sobre l’autodeterminació o la monarquia, mentre Josep Costa vicepresidia la mesa del Parlament va afegir a l’ordre del dia alguna d’aquestes qüestions cada dues setmanes en senyal de protesta i com a desobediència civil: si tu no permets alguna cosa que jo considero de justícia, la faig, per exercir drets fonamentals.
El cert és que el Tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg admet a tràmit la desena part de les demandes que li arriben per defensar el drets fonamentals. Que hagi acceptat la carpeta catalana és un excel·lent senyal.
Perquè amb aquestes ingerències, el TC ha il·legalitzat les idees independentistes.
— De què serveix votar a Catalunya?
— Els diputats tenen dret o no a defensar el seu programa al Parlament?
No es pot governar aquest país d’esquena a la gent i a l’1O, que és el que fan els indepes no practicants. Tampoc no existeix un mentrestant, necessàriament autonomista i a la mida dels no practicants.
Allò que dona força política a una acció és sentir-se acompanyat. Cal mobilitzar-se sempre, al carrer. Anar acompanyats afegeix valor a l’acció.
No hi ha un altre camí que la mobilització. El problema és que no s’ha culminat, però el camí es el correcte.
Hem de combatre la moral de derrota que difonen els tertulians a tots els mitjans, i recuperar-ne una de victòria encomanadissa. Qualsevol moment i espai són bons.
Aquest és un resum personal de la xerrada d’ahir. Per sentir totes les preguntes i les respostes us deixo un vídeo de l’acte.
