Pel Rubén Cruz
Als catalans i a la nostra llengua ens apliquen els espanyols una teràpia conductista que consisteix en humiliar l’exclusivitat de la llengua pròpia (i minoritzada), i enaltir l’exclusivitat de la llengua metropolitana (i dominant). Tot sigui per la necessitat d’entendre’ns.
Com que no els agrada passar per intolerants, neguen haver-la prohibida mai, ni amb la dictadura de Franco. En temps de democràcia plena, substitueixen la prohibició del català pel reconeixement de les bondats del bilingüisme: a l’escola, a la feina, als mitjans de comunicació, al carrer… a tot arreu on volen que el castellà s’imposi per la força de la demografia i de la demagògia. A aquesta plenitud abusiva li diuen Democràcia.
El bilingüisme és un ungüent tan bo que només ens l’hem d’aplicar els que ja ho som, oficialment i de fet a la vida quotidiana, bilingües. Perquè ens entestem en la llengua pròpia, ara també ens humilien fins i tot qui tenen cura de les nostres malalties i haurien de confortar-nos-hi.
Que apliquin la recepta bilingüe a les escoles de tota Espanya, i així els espanyols de casa seva podran gaudir també dels avantatges d’entendre els conciutadans en la pluralitat d’expressions, i de moure’s per tot l’estat amb naturalitat, eficàcia i discreció, que tant els hi manca.
Els espanyols a Catalunya ja en tenen prou de sentir el català al carrer, i els espanyols a Espanya ni s’han plantejat mai un estat plurilingüe.
Però és clar, només volen ficar les dues banyes per envestir i matar el torero,
Però el progrés humà no té aturador, i els inventors del bilingüisme han acabat cantant-nos les excel·lències del trilingüisme en temps de neoliberalisme empoderat.
Ara com ara toca ser trilingües per acabar parlant la llengua amb què més gent s’entendrà…
El trilingüisme és un excés de voltes perquè siguin els mercats que desplacin les llengües menys competitives a la cuneta de la Història.
Perquè si dues llengües competeixen, una perd pistonada; i si són tres les competidores, dues en patiran les conseqüències.
Un dia els xinesos imposaran la seva llengua, vulgues no vulgues, i tornarem al bilingüisme i a les seves oportunitats d’entendre’ns amb Déu i amb el Diable.
A Suïssa hi ha quatre comunitats amb llurs respectives llengües pròpies: n’hi ha cantons d’una, dues o més llengües oficials. Suïssa hi deu estar desfeta. Els xinesos tindran la paraula.
Per cert, que ens veiem avui 4M a la manifestació que convoquen les associacions contràries a les macro obres gens sostenibles en temps d’emergència social i climàtica —que ara ja són tots—. Avui a la plaça de Catalunya a les 18:00.
