Paco Marín Andreu
Només per a fans i amics d’Alfredo Landa, encara que també dirigit a tots aquells que, seguint i estimant al cinema espanyol, de tant en tant descobreixen petites joies com la que avui recordaré amb nostàlgia i amb molt d’afecte.
“Paco el seguro” és una deliciosa pel·lícula costumista del Madrid de 1.900. Amb la direcció del francès Didier Haudepin (que a la pel·lícula “Los pianos mecanicos” actuava al costat de James Mason), guió de José Mª Forqué i produïda per Luís Méndez (al qual de l’època en què va estar associat a Jose Mª Frade, i per raons deduïbles, els va quedar el sobrenom de “frau i mendicitat”) la pel·lícula va comptar amb un baix pressupost però amb equip artístic i tècnic de primera!
En primer lloc, m’agradaria destacar a l’Alfredo Landa, excel·lent actor, versàtil, camaleònic i millor company. El seu magnífic caràcter i la seva capacitat de millorar o simplificar escenes eren de matrícula d’honor!
També mantenim un bon record de l’actor Frances Patrik Dewaere conegut per la pel·lícula “Els rompepelotas” al costat de Gerard Depardieu i pel seu matrimoni amb l’actriu francesa Miu Miu. Bon actor, rei de la improvisació i del bon rotllo.
La protagonista Christine Pascal era la dona del director en la vida real i en la pel·lícula ho era d’Alfredo Landa. De mirada i somriure angelical, li encantava la música i sense et deixava empremta sense ni tan sols proposar-s’ho.
I ara parlem de l’equip tècnic. Amb el director de fotografia i amic Mio Gilberto Grevoleda, hi havia treballat a la pel·lícula d’Antonio Drove “El caso Savolta”. Excel·lent professional brasiler, estava rodant un documental a Xile quan el cop d’estat de Pinochet, per això va estar exiliat a Argentina i França (excuso dir que estàvem a la mateixa ona). També amb el decorador Wolfang Burman (fill del també decorador de les millors pel·lícules de la postguerra i germà d’Hansi Burgman, important director de fotografia) manteníem dolces i acarnissades discussions sobre els catalans i sobre el franquisme, sempre amb el màxim respecte no callàvem una, i deixàvem ben clares les nostres posicions
Entre el repartiment artístic haig de destacar als actors George Rigaud bon amic del meu pare, molt popular en els anys 70 pel seu “San Valentín”, i amb el qual jo havia treballat en la pel·lícula “Totó de arabia”.
Voldria destacar també a l’actor Eduardo Calvo bon actor i excel·lent actor de doblatge, la veu del qual ens transporta a les millors pel·lícules que puguem recordar.
Un altre actor que mereix el meu record i el meu afecte és Ismael Merlo, història viva del nostre cinema, i que amb la seva sola presència i bon fer omplen la pantalla. Amb ell vaig treballar en “Flor de santidad” primera i única pel·lícula com a director d’Adolfo Marsillach. Vam estar dos mesos a Galícia i a Ismael el citaven cada dia a l’hotel per si calia un “pla b”, però gairebé mai habia pla b… va actuar poc, molt poc o gairebé res, però no perdia mai la “compostura” i entre un bon ribeiro i bon marisc, la seva situació es va fer crònica i simpàtica.
Un altre descobriment per a mi va ser fer feina amb l’actor francès Jean Bouise, no el coneixia i em va encantar la seva postura, el seu humor i la creació del personatge. Educat col·laborador i bon coneixedor de l’ofici del cinema.
Com a cap de producció un exactor de repartiment, Mario Morals, amb el jo havia coincidit en el rodatge d’un spaguetti western “Texas kid” on feia un petit paper.
I un record també per a Jose Ruiz Lifante, actor català multi registres que en un moment va treballar molt tant a Barcelona com a Madrid.
De la trama de la pel·lícula prefereixo no fer referència… A mi m’agrada molt el tema i el seu tractament. De les sis setmanes que vaig estar a Madrid només puc parlar meravelles, des de les converses amb Landa i amb Burman, als decorats naturals en què rodàvem, a les daurades a la sal que sopàvem en petit comitè, a les aventures (reals o no) que explicava Gilberto Grevoleda i a unes altres que són inconfessables. En fi, records d’un temps i de persones que em van marcar personal i professionalment.
