Esther Pardo i Gimeno, Naturòpata
Deia en Serrat a la seva cançó. Quan la va escriure encara no érem en aquesta situació de canvi, cap a pitjor, del clima. Som al març, però no sabem si la primavera va començar a mitjans de febrer o ho farà per Sant Jordi. Els qui som de ciutat, com que no tenim la referència de la naturalesa, no podem seguir l’avançament de les estacions mirant les flors i els arbres. Ahir al matí vaig veure la primera rosella, però ja fa més de dues setmanes que estic escoltant, a les emissores de ràdio, un anunci que diu: “utilitza aquest X producte i les roselles només les veuràs en fotografia”. Quina bestiesa. El dia que només veiem roselles en foto, les abelles també les veurem en foto. Serà per pocs dies perquè aviat l’espècie humana s’haurà extingit. Aquest anunci m’ha fet el mateix efecte que el que deu fer uns 20 anys feien a la tele, en què un venedor picava a la porta oferint suc de fruita envasat i deia que s’havia acabat de posar la fruita a la liquadora per fer-ne suc, perquè era millor l’envasat en tetrabric. És des d’aquella època en què el pes dels nens ha començat a augmentar i ara som els primers de la Unió Europea en obesitat infantil.
El que deia, arriba la primavera i amb ella els colors de la fruita com les maduixes vermelles, molt depuratives i bones per evitar l’anèmia pel ferro que contenen, i les nespres, del color de les taronges i que també tenen vitamina C com elles i vitamina A com les pastanagues, a més de potassi i magnesi. Però el que esperem alguns amb l’arribada d’aquest més, és pujar a la muntanya a recollir espàrrecs i fer-ne una truita.
