Pel Rubén Cruz
Abans que la negociació comenci,
la sobretaula és arribada:
─Qui de la taula sobra?
─Què hi ha a sobre de la taula?.
Raons per buscar, aparcades
renyines de politiquets
desacords per pair
i una monumental empanada.
L’Home Fals com duro sevillano
va indultar el Mossèn perquè guanyant
les eleccions espanyés l’independentisme
i portem un embaràs de Cal Marrano.
D’aquell part electoral va néixer
l’Home Petitó que es refia
i diu amen al cap de colla
que diu manar a la Fiscalia
per confrontar-se amb els de la corda.
Abans de la taula estant, el Petitó
a misses dites deixa anar un rot:
renya els socis i li aplaudeixen
els enemics de la nació.
Encara no ha acabat la trepitjada
d’arguments i ja hem sentit l’estirabot
del cup a la plaça estant:
Que si no xala, que si no mola
aquesta música de la gramola.
Que sant Google ha tret un nou emoji!!
Quin? Com? Quan?
I ja apunta pel capbaix:
L’Home Petit i Embarassat arriba
i amb l’ajut de l’Home Alt i Fals
esbomba la taula dels parts.
Quina corredissa d’aigües
abans de concertar la cita!.
Ara que ja és convocada,
l’Home Fals no té pressa
en conquerir la província
que ja caurà tota sola!
Tot són penes, sense cap glòria
al final de la tauleta.
Cap preparació tampoc,
i a dues mans estrafeta.
