De Vic a l’Estany

Lliures i dempeus, a Vic!

Setena etapa de #LaTravessa, pel Rubén Cruz.

Venim d’Osona i ens endinsem al Moianès, de recent creació. Avui, però, travessem tres comarques en dues, per disfuncions administratives que suposa viure a la vegada en la Catalunya preautonòmica i en l’estatutària. Pel camí, hi explicarem com ha anat la disbauxa comarcal i en compensació obrim via donant pistes del tarannà del Moianès parlant de la seva capital.

«A Moià, el 1863 va néixer el tenor de fama internacional Francesc Viñas, qui va fundar-hi l’Orfeó Sant Graal, el Casal Viñas i la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter. Va establir una festa anyal d’exaltació dels treballs agrícoles, amb desfilada de carrosses ornades d’al·legories rústiques, que premiava els pagesos que més arbres fruiters havien plantat i les agrupacions infantils que havien tingut més cura dels seus arbres durant l’any. Més tard, el 1918 instituí l’Homenatge a la Vellesa, després copiosament imitat arreu»

Josep Pla, Guia de Catalunya (1971)

«El Moianès es desenrotlla en pla inclinat cap al sud. L’entrada a la comarca ve assenyalada per la presència, en els vessants no assolellats, de grans taques de pins silvestres que formen boscos plàcids i foscos d’una atonia mansa, com un teixit botànic que no deixa passar la llum. Al fons de les barrancades, hi passen corrents d’aigua que de vegades s’encalmen entre molses i líquens.

El país és una mica lleuger i pobre de terra, però cultivat i aprofitat al màxim, […] al Moianès, els pobles encara fan olor de gra, de fruita i d’hort.

Hiimne a l’arbre fruiter,, de Joan Maragall, que cantava el Francesc Viñas

[…] Al nord del Moianès hi ha la petita població del l’Estany, que conté un antic i venerat monestir: Santa Maria de l’Estany, l’església del qual fou consagrada l’any 1131. […] El monestir no arribà a tenir grans possessions territorials. Fou una casa pobra i escanyolida, freda a l’hivern i fresca i plàcida a l’estiu, amb un paisatge que anuncia la fragositat i la duresa del Lluçanès immediat. 

Vista panoràmica de l’Estany, sense autor ni data

«El nom de L’Estany no respon avui a cap realitat geogràfica; però antigament hi hagué una gran taca d’aigua a la qual hom atribuí les febres quartanes que la població suportà durant molts anys. El 1737, l’estany fou dessecat, a través d’una mina, i el rodal quedà sanejat.»

La Viquipèdia ens informa que, arran d’una consulta popular, el 2015 l’Estany va passar a pertànyer políticament a l’acabada de crear comarca del Moianès, tot i dependre encara administrativament del partit judicial de Manresa, capital del Bages.

En època medieval el Moianès va ser una sotsvegueria dependent de la vegueria de Barcelona, fins que el decret de Nova Planta (1716) la va desfer afegint-la al Corregiment de Manresa.

El 22 de març del 2015 es va dur a terme una consulta no vinculant que va determinar el vot favorable del 80% del cens amb una participació del 47%. El Govern va tramitar la creació de la 42a comarca de Catalunya mitjançant projecte de llei que el Parlament va aprovar el 15 d’abril amb el suport de tots els grups llevat del PP (que s’hi va abstenir) i de Ciutadans (que va votar-hi en contra)

Consulta popular del 2015, a l’Estany

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.