Juan Bibian
Fernando Trueba composa en ‘El olvido que seremos’ un tractat de l’emoció a voltes amb la bellesa, la dignitat i la bondat d’un home, en el millor sentit de la paraula, bo.
Guiada per una interpretació ratllant el miracle d’un Javier Cámara convertit de cop i volta en doctor colombià i pare, malgrat tot, perfecte. La pel·lícula se les arregla per construir per davant de tot, un univers on l’espectador és convidat, no tant a veure o observar, com a viure.
Els personatges i situacions que discorren per la pantalla, observats pel nen primer i pel jove universitari després, són, abans que el retrat d’una època i un temps passat, la descripció meticulosa d’un estat moral que no d’ànim.
La història d’Héctor Abad Gómez és la d’un home que empenyora la seva vida en ajudar als demés. Consecucions seves van ser les vacunes generalitzades per a les criatures, l’aigua potable per a tots i la sanitat pública.
Trueba s’entesta en convertir l’evidència de la bondat en esdeveniment; la certesa de la dignitat, en espectacle; la bellesa, en un modus de ser al món. I, el que són les coses, ho aconsegueix.
