Text: Esther Pardo
La frase del títol, l’escoltava jo de boca del meu pare quan tenia alguna conversa amb gent gran, llavors jo no en sabia el significat.
El meu pare també deia: “més val que t’ho prenguis amb filosofia”, quan algú havia de fer cua davant d’algun funcionari, o: “ja cal que ens ho prenguem amb filosofia”, quan ens trobàvem atrapats a l’entrada de Barcelona junt amb milers de cotxes més tornant de la sortida de diumenge.
Vaig saber què era la filosofia i que l’havia d’aprovar al batxillerat, quan em discutia amb el professor i ell em deia que no podia qüestionar res, només memoritzar el que havien explicat els grans filòsofs. Quins temps aquells en que no et deixaven raonar perquè era perillós. Ara ja no cal que no ens deixin fer-ho, tenen “la caixa tonta” que ens adoctrina i ens impedeix raonar sense que ens n’adonem, i a sobre creiem que sí que ho fem i que podem decidir, però no és veritat. Estem tant adoctrinats que no sabem que no sabem res de res. Sòcrates, el filòsof més gran de l’antiga Grècia, en la seva humilitat, ja va dir que l’única cosa certa que tenia és que no sabia res. Però per arribar a aquesta conclusió se n’ha de saber molt perquè quan més saps, més te n’adones del que desconeixes, per tant, l’ignorant no sap que ho és perquè desconeix el que pot saber.
Us podeu preguntar si la filosofia té alguna utilitat o per a què serveix i això és una cosa difícil de respondre si no és posant-hi una mica de filosofia. El nom ve del grec i vol dir amor pel saber, així que el filòsof és una persona que ho vol saber tot, pel plaer de saber i s’ho pregunta tot (és provable que en tingueu algun a casa que no arribi al metre i mig d’alçada i que us posi el cap com un timbal de tantes preguntes). Tot, vol dir d’on venim, on anem o qui som en la nostra existència. El primer en aclarir-se va ser el filòsof Descartes que va arribar a la conclusió: “Jo penso, doncs jo existeixo” ; ell considerava que tothom ha de filosofar, perquè si un no intenta buscar les respostes sobre el que passa al seu voltant, és com si portés una bena als ulls .
Però no només sobre l’existència es pregunten, sinó que els filòsof que hi ha hagut al llarg de la història també s’han qüestionat sobre la música, que mentre l’escoltem ens provoca emocions amb els seu llenguatge particular ple de ritme i harmonia; o sobre les matemàtiques, l’amor, l’ètica, els valors, i fins i tot sobre la realitat, la veritat, el bé i el mal o la llibertat, de la qui Plató, alumne de Sòcrates va dir: “Llibertat és ser amo de la teva pròpia vida”; curiosa frase en una època en que tenien esclaus per fer la feina que ells no volien fer.
Sigui quina sigui la professió o ofici que tinguem, sigui quin sigui el moment de la vida en què ens trobem, hem de tenir una actitud filosòfica o un pensament filosòfic davant la vida. Jo sempre procuro fer-ho; ho qüestiono tot i això em permet prendre una postura davant les coses més centrada, amb perspectiva, que és la que t’ajuda a prendre posició davant la vida amb més serenitat (no sempre ho aconsegueixo). Això ens dona un cop de ma per a sortir de la rutina, a no perdre la seguretat de que estem vivint el moment. No hi ha res pitjor que perdre la consciència de viure, que passin els dies, les setmanes i els mesos sense haver estat conscient de què els has viscut. I si ho fem gaudint del moment, com va dir el poeta romà Horaci: Carpe diem, viu el moment i no tinguis por del demà, ens estem prenent la vida amb filosofia.
Tot això que estic escrivint, no és preludi de res, sinó una reflexió que comparteixo amb vosaltres en aquest moment (en aquest espai en el temps, com diria Einstein) que ens ha tocat viure a tota la humanitat. Un bon moment, crec, perquè ens ho prenguem amb filosofia. Quan vàrem començar aquest any 2020 no en teníem ni idea de com ens canviaria la vida, ens hi vam trobar tot de cop, sense avisar, i estem desconcertats, espantats perquè no hi veiem el final i hem perdut bona part de la nostra felicitat, de la que segons el filòsof Arthur Schopenhauer el noranta per cent està fonamentada en la nostra salut. En aquest moment tenim por de perdre la salut, doncs la conseqüència és que som infeliços. Ens costa mantenir el somriure i gaudir de la vida per por.
Doncs aquest és un bon moment per mirar-ho des de fora, prendre distància i posar-ho tot en dubte, però sobre tot, no prendre partit perquè ens podem equivocar. Sigui d’on digui que ha aparegut la pandèmia o qui la ha ideat o l’ha creat, és el moment de fer la reflexió filosòfica sobre si tu mateix n’ets responsable, poc o molt, del que passa. Aquí una reflexió de Tales de Milet: “La cosa més difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos. La més fàcil: parlar malament dels altres”. Potser la culpa de l’aparició d’aquest virus tant dolent també és nostra com a individus. Mirem al voltant i veurem com estem destruint el nostre planeta, mirem cap a dins: si, de mi i de tu, que no fem res per canviar els hàbits, no ens hem de descarregar la responsabilitat dient només que son els altres. Tot és a les nostres mans. Ara que hem d’estar atrapats en aquesta situació podem posar-hi una mica de filosofia i canviar la manera de viure. Som el que pensem i per tant, podem pensar en com volem ser perquè es faci realitat.
“Com més gran és la dificultat, més gran és la satisfacció en superar-la” (Epicuri)
