Pobre Ada, la Incompresa, la fada de les polítiques valentes…
Allà al mig del Saló de Cent, presidint el pregó de La Mercè, patrona de la ciutat, entre l’un que li cola un gol per l’escaire i l’altre que marxa .
Allà patint pel Valls que s’estava ofenent per moments, i patint pel Tortell que s’estava passant de frenada, o encara pitjor, ni mirava de frenar, el molt murri…
L’Ada valenta, alcaldessa assenyalada pel dit del Valls per esdevenir “L’Alcaldessa de Tots els Barcelonins i Barcelonines (que encara no hagin fugit a l’Àrea Metropolitana en busca de millors preus de l’habitatge, els molt covards!)”… Bé, gairebé tots.
Que malament que ho haurà passat!
És que l’equidistancia fa patir molt, oi? Perquè si ets d’un extrem de la corda (la que uneix idealment tots els barcelonins i barcelonines, i fins i tot els catalans i les catalanes pels quals Barcelona és capital…) només pateixes pels teus (els que l’estiren del mateix costat)… Però si ets la reina republicana de les fades amb vara alta, pateixes per tots i per totes, i et fas un fart de patir que no sé jo si va amb el sou o amb les comissions d’obres del 5% (totes legals, ep!)
Per La Mercè, que es mereix una altra mena de valentia fent política.
Koldo Gurutze
