Les festes populars tradicionals mostren nostra cultura i refermen la nostra identitat, ens treuen de la quotidianitat i ens brinden espais per retrobar-nos amb gent, que tot i tenir al costat de casa sovint no coincidim o amb qui mai tenim temps d’aturar-nos i compartir una estona. Diuen que la naturalesa de l’ésser humà és ser sociable. I que ara estem perdent molt aquesta capacitat que ens comporta l’enorme benefici de benestar mutu i de fer coses conjuntes.
La Marina és particular en aquest aspecte, perquè tot i tenir una festa major, teòricament de tot el barri, cada nucli habitat ha volgut i fa esforços per no perdre la festa tradicional pròpia, que en certa manera també vol reafirmar la seva identitat.
Això s’entén perquè la divisió administrativa actual per barris de Barcelona, que va unificar moltes barriades d’aquest territori, és relativament nova, va ser aprovada per l’Ajuntament el desembre de 2006. Però els barris segueixen la seva pròpia dinàmica i un exemple són les festes Majors a La Marina. I és que oficialment som La Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, però en la realitat som un conglomerat de com a mínim nou barris: Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus ultra, Sant Cristòfol, Casas Barates, Santiveri, Illa Metalco, la Cadena-Estavellis Altes.
La Festa Major de La Marina és un intent de cohesionar les barriades, però la realitat és tossuda i els barris, entesos com a nuclis habitats que comparteixen una identitat concreta, quan no han rebut ajuda pública per organitzar la seva festa, s’han buscat tota classe d’alternatives a fi de mantenir-les i ara com ara continuen sent el primer referent de celebració per als seus veïns.
Més enllà dels plantejaments polítics, l’important és aprofitar-les, i com més millor, per compartir i fer veïnatge i perquè relacionar-nos, conèixer-nos i reconèixer-nos ens fa més humans. Esperem que hàgiu tingut unes molt bones festes. I que cada any les gaudiu més, i encara queden la de Sant Cristòfol i El Polvorín!
