Durant el setembre, diversos conflictes van portar milers de ciutadans al carrer. Ceuta, el pas de Vox per la Marina, el cas de Mari Carmen i el rebuig a l’ampliació de l’aeroport són quatre expressions diferents d’un mateix clima de malestar social.
Ceuta, entre la preocupació i la polarització
La situació de Ceuta és, probablement, la més complexa de les quatre. A finals de juliol, més de 72.000 persones van entrar a la ciutat autònoma procedents del Marroc, país amb el qual fa frontera. Ceuta, amb una població de 80.000 persones, va pràcticament doblar el nombre de persones que transitaven els seus carrers.
Durant les setmanes posteriors bona part de les persones que van entrar van abandonar Ceuta, però a mitjan de setembre el Govern espanyol xifrava entre 9.000 i 10.000 els migrants que encara continuaven a la ciutat.
És en aquest context que parlem amb Ibtissam Chakkour, veïna de la Marina d’origen marroquí. La seva mirada parteix d’una doble preocupació. Entén i comparteix el malestar dels ceutins i considera que les administracions han de donar resposta a una situació que els ciutadans no poden, ni han de, resoldre pel seu compte. De la mateixa manera, li preocupa la situació de les persones migrants i, sobretot, dels menors, que malviuen a les zones públiques de Ceuta.
Ibtissam també parla d’una altra conseqüència de la crisi: la pressió per posicionar-se. Explica que, com a dona musulmana i marroquina, de vegades sent que els altres esperen d’ella que es col·loqui en un dels “bàndols”. Rebutja aquesta necessitat d’escollir entre unes persones i unes altres i defensa que el debat hauria de posar les persones, siguin d’on siguin, al centre.
A parer seu, quan les institucions no ofereixen respostes clares, creixen les interpretacions, la confrontació i els discursos més contundents. “La passivitat de les administracions és absolutament inexplicable i indefensable. El que hauríem de fer és posar-nos forts, unir-nos i dir que ja n’hi ha prou”, afirma.
“Quan les institucions no ofereixen respostes clares, creixen les interpretacions, la confrontació i els discursos més contundents”
La protesta també va arribar a la Marina
El passat 18 de setembre, la plaça de la Marina va acollir un acte de Vox amb el president de la formació, Santiago Abascal, i el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. L’acte havia estat inicialment previst a la plaça de la Concòrdia, a les Corts, però finalment es va traslladar a la Marina.
Paral·lelament, unes 200 persones, segons Europa Press, es van concentrar a la plaça d’Ildefons Cerdà en protesta contra la visita. Els Mossos d’Esquadra van establir un cordó policial per impedir que la mobilització arribés fins a l’espai de l’acte.
L’arribada d’un acte polític d’aquestes característiques va convertir la Marina en un dels escenaris de la confrontació política latent a la societat. Ibtissam ho relaciona amb la sensació de polarització que descrivia anteriorment.
Mari Carmen, Olga i el problema de l’habitatge
El 23 de setembre, el desnonament de Mari Carmen Abascal, una dona de 87 anys que havia viscut durant més de set dècades al mateix pis de Madrid, va provocar una nova onada de mobilitzacions. El cas va adquirir una forta dimensió simbòlica en el debat sobre l’habitatge, especialment després que la dona fos desallotjada i traslladada posteriorment a un hospital.
La protesta no es va limitar a Madrid. Aquell mateix dia es van produir concentracions en diverses ciutats, també a Barcelona, on els moviments d’habitatge van reclamar una resposta política davant dels desnonaments i les dificultats d’accés a un habitatge assequible.
El 26 de setembre, una nova manifestació a Madrid va reunir milers de persones. Després de la protesta, un grup de participants va iniciar una acampada a la Puerta del Sol, que durant els dies següents es va convertir en el centre d’una mobilització més àmplia per l’habitatge. Les reivindicacions van anar més enllà del cas concret de Mari Carmen i van incloure mesures sobre els lloguers i els desnonaments.
La polarització política, la crisi humanitària a Ceuta, el complex accés al mercat de l’habitatge i el rebuig a un determinat model de ciutat són quatre expressions d’un mateix clima de malestar social
El 29 de setembre, Mari Carmen va acceptar un acord amb la propietat que li permetrà tornar al seu habitatge quan rebi l’alta hospitalària. El nou contracte tindrà una durada de vuit anys i el lloguer no superarà el 30% dels seus ingressos. La resolució del cas, però, no va posar fi a les mobilitzacions.
El cas de Mari Carmen va coincidir amb una altra història molt més propera. Olga Matute, veïna de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, de 54 anys i mare de dues filles, havia estat desnonada el 15 d’abril del pis on havia viscut durant més de vint anys. El 7 de setembre va morir per suïcidi. Abans havia explicat la seva situació al Parlament i havia reclamat ajuda davant les dificultats econòmiques i residencials que afrontava.
La seva família i les entitats que l’acompanyaven han reclamat investigar les actuacions prèvies al desnonament i revisar els protocols davant situacions d’extrema vulnerabilitat.
L’ampliació de l’aeroport, un altre motiu per sortir al carrer
El 20 de setembre, unes 5.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, van participar en una manifestació convocada per Zeroport contra l’ampliació de l’aeroport del Prat. La protesta va comptar amb el suport de més de 200 entitats ecologistes, veïnals, socials i sindicals. Els organitzadors van elevar l’assistència a entre 20.000 i 30.000 persones.
Els arguments dels contraris al projecte se centren sobretot en l’impacte ambiental als Espais Naturals del Delta del Llobregat, l’increment del trànsit aeri i la pressió turística sobre Barcelona i l’àrea metropolitana. La preocupació per l’habitatge també forma part del debat. Els opositors consideren que més capacitat aeroportuària pot contribuir a incrementar una pressió turística que ja és “asfixiant”.
Per entendre què hi ha realment sobre la taula, cal diferenciar entre les inversions ja aprovades i una eventual ampliació de la pista. El recent aprovat DORA III preveu prop de 1.760 milions d’euros d’inversió a l’aeroport del Prat entre 2027 i 2031.
Una part es destinarà a les terminals i a actuacions de millora de les pistes, però l’allargament físic de la pista no forma part de les obres aprovades. El pla sí que reserva 191 milions per a actuacions preparatòries relacionades amb l’ampliació, que Aena preveu que estigui enllestida per l’any 2038.
Aena i el Govern han defensat la necessitat de preparar l’aeroport per a la demanda futura i reforçar-ne la capacitat i la connectivitat internacional. El debat, per tant, continua obert i va més enllà d’una qüestió estrictament aeroportuària: també posa sobre la taula quin model de ciutat i de territori es vol impulsar.
Durant el setembre, la ciutadania va tornar a sortir al carrer per motius molt diferents. Les mobilitzacions van posar sobre la taula malestars diversos, però també una qüestió compartida: què passa quan bona part de la societat considera que les respostes institucionals no són suficients?
