Redacció: Roser Riera
En els anys 1950, et consideraven una nena gran per tot, i no eres una dona fins el 22 anys en que ja no depenies del permís del pare o germà gran per anar a treballar, o de vacances. A la foto del diari, tenia 14 anys i només en conec a 7 de les que som, perquè encara ens relacionem gràcies a la parròquia que sempre ha fet de lligam entre les barriades. No sé els anys que tens, però, crec que el professor del meu germà petit que ens portem 12 anys, és deia Pardo. Si no vaig equivocada totes van estudiar. l’Estrella per exemple: Mestra de piano; altres tres, Mestres d’ensenyament; jo, l’Antonyita Aguado i altres més, vam fer Comerç, Comptabilitat i Anglès; els nois feien Comerç i Tenidoria de Llibres; perquè la Tenidoria era considerada una carrera menor i al Servei Militar els servia per fer les milícies.
Com molt bé dius, als seixanta hi havia molt analfabetisme a l’Estat Espanyol, però, aquí a Catalunya que sàpiga no. La meva àvia era d’Ascó, un poblet petit de Tarragona, i els seus 5 fills van anar el mateix col·legi que ella, a Vinebre. No sé quin any va néixer, però la mama va néixer el 1905, era la gran i la primera d’anar el col·legi. El pare i la somera, la deixaven al col·legi i la recollien al tornar de la feina. Cada dia havien de travessar l’Ebre en Barcassa, i desprès a tots els fills.
La parròquia Mare de Déu de Port i el nostre col·legi, era tot una cosa, aglutinant a tots a l’església. Uns érem de Santiveri, de la colònia Canti; colònia Bausili; Plus Ultra; L’estació, i altres i els mes allunyats eren les Masies: La de Cal Sisó, Cal Cases, Cal Panyella, El Canyet, La Doloretes, Ca L’agut i Cal Magarrinyes, aquest últim deixava un dels seus terrenys per a l’embalat de la Festa Major, tan maco com el de Gràcia. A totes les masies hi havia fills i filles i totes i tots anaven a Port, ens trobaven a Missa de dotze, també la de Gall, els Jocs Florals en el Cine Casas i la Festa dels Avis, acabant la festa en el camp de futbol, amb galetes de la Casa Montes. Per Sant Antoni Abat, com podeu imaginar amb tantes Masies, era una festa gran i bonica, passant el matí distrets veien, beneir els animals, que venien tots guarnits.
Desprès aquelles dones que tu anomenes que venien de «Barcelona», eren les Javerianes i les seves postulants, de uns 20-22 anys, miraven d’ajudar i ho feien de bon cor. El 1969-70, no sé l’edat que tu tenies, jo tenia 34-35 anys, deuria semblar-te que en el nostre Barri de Mineria, Port i Pg. Zona Franca, havia vingut una invasió de dones i ordres religioses. Aquestes no van vindre de visita, van venir per quedar-se i treballar entre nosaltres, durant molts anys, unes eren: Les del Nen Jesús, les Clarisses, les Concepcionistes, les Benetes, totes van fer una gran labor, les Mercedàries, a Mineria es van preocupar del Projecte Home, saps de que va oi? i a Cantunis, les Paules. Va ser Mare de Déu de Port junt amb Sant Bartomeu, qui va aglutinar a totes aquelles religioses, que encara son, molt estimades i recordades, com bones i excel·lents veïnes, allí on van viure i per descomptat a les dos esglésies.
Com pots veure, totes les de la foto dels anys 50, no hem passat els anys seixanta ni durs ni amargs, podria ser alguna mare de les de fora, com tu dius. A la Parròquia totes érem igual i les que encara ens trobem en qualsevol ocasió, tenim molt bons records, i ens fa il·lusió retrobar-nos. Ara som grans i potser alguna, no vegi la seva vida com jo la veig, procuro sempre, recordar el que hi ha de positiu en el pas del temps i també en el dia a dia. Tinc 83 anys, estic en una residencia, cuidada i atesa, tinc temps per fer les coses que m’ha agradant, una és continuar aprenent, fa tres anys que vaig a la Universitat Ramon Llull, on faig HUMANITATS, i si Déu vol el any que ve acabo. Ja avisaré per poder invitar-vos a l’entrega de la meva titulació, ja que em fa molta il·lusió, com totes les coses que faig i visc.
