Ramiro López // Hi ha algunes persones que recullen els excrements dels seus gossos, d’altres que només ho fan quan algú els està mirant i d’altres que no ho fan mai. El gos trepitja totes les immundícies que hi ha a tots els carrers, no entenc que al arribar a casa se’ls permeti, sens netejar-los les potes, (pocs ho fan) enfilar-se al sofà, a la taula, al llit i fins i tot fer-li petons al morro que ha estat olorant l’anus i el sexe dels altres gossos. Després està el problema dels orins del que quasi no se’n parla. Quantes vegades hem vist a l’amo d’un establiment ruixant amb desinfectant la façana i l’entrada del seu establiment per pal·liar la mala imatge i mal olor?, si jo tingués possibles, tindria una casa al camp amb un gos a la seva caseta a l’hort o jardí i un gat dins de casa amb el seu llitet. Per a mi, el gos és un animal al que s’ha de cuidar, donar el màxim d’estimació i fer-nos mútua companyia, no per que defensi la meva persona ni la meva llar, per això hi ha les alarmes. L’amor als animals mai no ha de prevaldre al de les persones encara que moltes no ho mereixin, jo tinc un ocell.
