Andrea Bello
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la paraula “civisme” fa referència al comportament respectuós amb les regles de convivència públiques; en afegir-hi el prefix de negació in- construïm la paraula “incivisme”, que justament significa la manca d’aquest comportament i que es manifesta en una gran quantitat de conductes que dificulten la bona convivència i deterioren el barri.
A l’enquesta anual organitzada per La Marina des de l’any passat, un 73,7% dels veïns i veïnes han posicionat l’incivisme com el primer problema i preocupació del barri. Supera així la inseguretat, que enguany queda relegada a una segona posició.
Amb aquestes dades, hem sortit al carrer, amb els ulls ben oberts i micròfon en mà per parlar amb el veïnat sobre quines són les seves experiències i com ens ho hem de fer perquè les conductes incíviques no entorpeixin la convivència i el benestar de tota la comunitat.
Primerament, el veïnat ha destacat per sobre de la resta el problema de la neteja, ja no tant per la manca de serveis, sinó pel fet que s’embruta massa. És recurrent la queixa pels excrements de gossos, “hi ha gent que els recull, però moltíssima més els deixa al carrer”, ens comenta la Pilar, veïna del barri a la que trobem al passeig de la Zona Franca. També des de les associacions i entitats alerten sobre aquesta conducta: “és un fet generalitzat a tot el barri i fins i tot a la ciutat”, comenta el Manel Coronado de Cases Barates.
Als excrements s’hi suma el llançament de brossa fora de lloc “encara hi ha gent que sembla que li costa tirar les bosses al contenidor i les deixen a les papereres”, explica la Toñy, d’Estrelles Altes. “Per evitar-ho, al Prat Vermell estan instal·lant papereres amb tapa perquè només es puguin tirar objectes petits”, comenta en Manel. Però la brutícia va més enllà, només cal fer una passejada per veure llaunes, papers, envasos i escombraries de tota mena llançats per terra, sobretot a zones enjardinades. Per exemple la Consuelo explica que costa de caminar pel passeig de la Zona Franca: “és el passeig de l’amargor, va ple de brutícia i a sobre el paviment està deteriorat” lamenta.
Una altra preocupació que va a més, sobretot ara que arriba el bon temps, és el mal ús que es fa de l’espai públic, especialment a les nits. Arran de la pandèmia han augmentat els botellots i les trobades al carrer, “ara ve l’estiu i estem començant a témer els escàndols que se solen produir, esperem que enguany tinguem una mica més de pau” comenta la Toñy. L’Adelaida, veïna del passeig, explica “ara a les nits es reuneixen a les porteries dels pisos i es posen a fer festa i donar veus”. Ho corrobora el Francisco, que algun cop ha vist “baralles i trifulgues on han hagut d’intervenir els Mossos d’Esquadra”.
Entre les queixes, també s’inclou la mobilitat urbana. El mal ús dels vehicles privats ha causat ja alguns accidents. Els veïns alerten de l’augment de bicicletes i patinets que van per sobre la vorera a gran velocitat, tot i haver-hi un carril bici que, comenta en Gregorio, “està mal fet, perquè per llançar les escombraries l’has de creuar i, a sobre, es circula en contra direcció i se solen produir accidents”. A això se li sumen altres conductes inadequades com l’aparcament de cotxes en parades de bus o estacionaments de minusvàlids… també vianants que creuen en vermell o per zones no habilitades per a tal. Tot suma a una major accidentalitat i incomoditat en la mobilitat del dia a dia.
Finalment, els veïns i veïnes han posat també en relleu la manca de respecte pel mobiliari urbà. “Ja han trencat dues vegades l’ascensor del Polvorí, i sovint arrenquen els botons”, posa com a exemple l’Adelaida. Una mostra de les moltes que trobem pel barri són pintades i trencadisses en bancs, senyals, semàfors, parcs i fanals i en gairebé tot el mobiliari urbà. A aquestes petites destrosses se li sumen actes de vandalisme com el que pateix el veïnat del carrer Segura, on els veïns i veïnes han denunciat reiterades vegades el llançament de pedres a la seva façana, que els fa malbé elements del seu mobiliari.
Un element que agreuja tot plegat és la pèrdua de referents veïnals que feien la labor de conciliadors i interlocutors entre el veïnat i davant l’administració. De mica en mica es perd aquest rol per la manca de relleu generacional que està causant que moltes associacions de veïns i veïnes quedin inactives o, fins i tot desapareguin.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona està intentant revertir la situació amb diverses campanyes de conscienciació, com ara la del cost de la neteja a la ciutat, l’Ajuntament ha anunciat un nou contracte en que invertirà un 10% del pressupost municipal, una despesa total de 300 milions d’euros anuals, durant vuit anys.
Llavors, què podem fer des del veïnat? Per millorar en tots aquests aspectes incívics hi ha veïns com el Francisco que opinen que la solució implica posar més vigilància: “tot i que veus cotxes de policia, no veus patrulles a peu que s’encarreguin de vigilar aquestes conductes més quotidianes”. Altres, però, creuen que el que cal és més educació, com diu la Pilar: “cal que cadascú individualment prengui consciència de si el que fa està malament i canviar així la seva conducta”.
Sigui com sigui, cal apostar i lluitar per tenir un barri millor, i molts cops això s’aconsegueix canviant petits actes en el nostre dia a dia.
