Joan Cascante
“La feina m’ha fet iniciar teràpia psicològica”, afirma una infermera del CAP Doctor Carles Ribas. La pandèmia, iniciada fa tot just dos anys, ha suposat un esgotament social elevat amb constants restriccions per a la ciutadania. L’objectiu era fer subsistir un sistema sanitari sovint col·lapsat per una elevada pressió assistencial i un llarg historial de condicions laborals precàries amb uns treballadors que la pandèmia ha palesat com a essencials.
Tot i així, un 19% dels metges del sistema ha sol·licitat treballar a l’estranger i un 31% dels metges dels CAP s’ha plantejat deixar la feina. “He desenvolupat la síndrome burn-out (estar cremat, en anglès) amb símptomes d’ansietat i depressió deguts a un esgotament emocional per excés d’estrès a la feina. Abans ja teníem condicions laborals precàries i la pandèmia les ha accentuades encara més”, afirma un metge resident. La pandèmia ha impactat en la salut mental de la ciutadania i sobretot del personal sanitari que reclama més inversió per a mantenir un servei de qualitat a la ciutadania. “Cal deixar de mirar la salut des d’una perspectiva econòmica i començar a pensar en les persones”. És el reclam dels professionals sanitaris, farts de copets a l’espatlla i d’absència d’inversions que permetin revertir la situació.
Una situació similar es viu al sector educatiu. “A l’escola he percebut el sentiment de por, impotència i desànim entre molts companys”, afirma la Marta Torrent, directora de l’Escola del Polvorí. Els canvis de protocols de la Generalitat i la falta de comunicació amb els centres ha suposat una major pressió en el claustre, que ha hagut d’adaptar tota l’organització en un temps rècord.
La Maria Alba Casellas, directora de l’Institut-Escola Sant Jordi, explica que els docents han hagut d’encarregar-se també de les necessitats psicològiques de l’alumnat arran de la complexitat que van travessar moltes famílies i això ha afegit un desgast important. A més, la por de contagiar els familiars ha fomentat l’absentisme a les classes. “Hi ha hagut un fort aïllament social per por al contagi, hem perdut la part social de l’escola i és com si en poc temps féssim passos enrere”, afirma, preocupada, la Marta Torrent. A més, la falta d’interacció social ha incrementat el temps d’ús de les xarxes socials de l’alumnat, la qual cosa ha contribuït a desmotivar les tasques escolars habituals i, sobretot, a dispersar encara més l’atenció.
Un altre servei també tensat són les forces de seguretat, sobrecarregades per diversos delictes i infraccions que van en augment, i que a més han hagut de fer complir les restriccions establertes per les administracions. Des dels sindicats de Mossos d’Esquadra reclamen una major inversió en el Cos i asseguren que la pandèmia ha posat de manifest les carències que s’arrosseguen de fa temps: “Falta una mica més de cura i sensibilització”. A més, l’Andreu Pintado, del cos de Mossos, afirma que de vegades s’han vist amb poc material sanitari obligatori per a desenvolupar la seva tasca amb seguretat.
Les demandes dels sectors públics afectats són comunes. La sobrecàrrega provinent de la pandèmia ha evidenciat unes condicions laborals precàries amb un desgast físic i mental del personal. Cal més inversió per transfondre suport a un sistema públic debilitat. Un reclam que tot i que les institucions asseguren escoltar, no acaba d’arribar.
