Un estudi realitzat per UNICEF posa en el punt de mira la salut mental dels joves, que s’ha vist afectada per la pandèmia i l’estil de vida i de socialització que ha desencadenat. Els efectes que hi destaquen són ansietat, depressió i desmotivació
Text: Yaiza Sánchez
La pandèmia i l’estil de vida que ha originat – distància social, obligació de la mascareta, restriccions en activitats i el toc de queda – ha afectat a tothom, però un col·lectiu especialment vulnerable ha estat el dels adolescents. L’adolescència és un període habitualment difícil, caracteritzat per canvis físics i mentals, on el cos es desenvolupa i desperta en l’individu una curiositat per experimentar allò que l’envolta. És habitual demanar-se quin paper hom vol ocupar al món: suposa la transició de la infantesa a la vida adulta. Tot plegat ve acompanyat d’unes necessitats de socialització que la covid-19 ha demolit com un edifici en runes.
UNICEF ha fet un estudi en el qual han participat 8.444 adolescents i joves d’entre tretze i vint-i-nou anys. Dels participants, el 27% ha confirmat haver patit ansietat durant els mesos de confinament, i el 15%, depressió.
El confinament del març del 2020
Tres mesos tancats i tancades donen per experimentar moltes emocions. “Al principi era dur, perquè no t’acostumaves a estar a casa. Jo vaig dormir molt, no tenia ganes de fer res”, L’adolescent Víctor Loma resumeix així l’inici del confinament. Assegura també que la capacitat de concentració en els estudis va disminuir notablement. “Els deures se’m feien pesats, em costava molt posar-m’hi i sempre buscava maneres de desestressar-me”, confessa. Una de les vies d’escapament van ser les trobades virtuals amb els amics. A mesura que els dies passaven, tanmateix, va fer-se a l’estil de vida i i “busques altres dinàmiques per acostumar-te”.
Tornada a la rutina, però amb condicions
Un dels moments més feliços va ser quan, al cap de noranta-nou dies sense sortir dels habitatges, van ser possibles les retrobades entre familiars i amics. La Júlia Castillo explica que, abans del confinament, amb freqüència passava les estones lliures fora de casa. Tot i l’alegria de veure més cares estimades en acabar la quarantena, els retrobaments són una mica incòmodes a causa de les restriccions socials i higièniques. Un any després, la Júlia assegura que, encara que ha estat difícil, s’ha acostumat a la situació. “Fins i tot, se’m faria estrany tornar a com estava abans!”, bromeja. Al que no s’ha pogut fer, tanmateix, ha estat a la relació que, per força, ha de mantenir amb els avis. “No els puc veure gairebé mai, per la seva seguretat, i això se’m fa molt complicat”, comenta.
Pel que fa a la vessant educativa, la Júlia informa que, durant el confinament, encara que s’impartien classes en línia i havia de fer deures, va desconnectar una mica de la constància i dinàmica acadèmica que requereix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). “M’ha costat adaptar-me al nou curs escolar”, confessa.
Un impàs entre primària i l’ESO marcat per la pandèmia
Aquesta dificultat per reprendre l’activitat escolar presencial després de tres mesos en confinament i tres més de vacances d’estiu s’ha agreujat per l’alumnat que ha fet la transició de la primària a l’ESO. Normalment, a l’Institut hi ha més volum de feina. Cal sumar-hi, a més, el fet que els estudiants passen d’un entorn petit i familiar, com és l’escola, a un de més gran on conflueixen nens i nenes de tots els centres educatius d’infantil i primària del barri. És una oportunitat per fer nous amics, però també per no encaixar en l’ambient.
La María García, que ha començat 1r de l’ESO, explica que per ella la transició ha estat molt difícil. Incideix en què durant la quarantena va agafar-li por al virus. “Al principi, no volia sortir al carrer”, declara. De mica en mica va fer-se a la nova situació pandèmica i va passar a una nova preocupació: si estaria còmode o no en el nou ambient. “M’espantava pensar què dirien els meus companys sobre el meu estil i la meva personalitat. No volia que em jutgessin sense conèixer-me”, confessa. Ara, vuit mesos després d’haver iniciat el curs escolar, anuncia, contenta, que ha trobat persones amb les quals se sent molt a gust. “Però, és clar, hi ha de tot”, reconeix.
Pel Marc Casas també ha estat un començament dur. “Tot i que, fixa’t, creia que en seria més, de difícil!”, admet. Comenta que amics més grans li havien explicat anècdotes de persones que no s’havien adaptat al nou ritme acadèmic, però en Marc assegura que “si vas al dia i portes un bon ritme no hi ha cap problema”. A més, assegura que poder sortir de casa i fer les classes presencials contribueix al seu benestar, fet que es reflecteix als estudis.
Què pensa el personal docent dels canvis d’actitud dels adolescents?
La coordinadora pedagògica de l’Institut Lluís Domènech i Muntaner, Iolanda Sanromà, assegura que la pandèmia ha afectat a tots els col·lectius, independentment de l’edat. Pel que fa als adolescents i preadolescents, descriu el seu comportament com a “pura efervescència i inquietud”. Emfatitza en el fet que les restriccions per evitar la propagació del virus “no ajuden al desenvolupament natural dels joves”.
La mestra de català Zulema Sánchez coincideix amb la coordinadora pedagògica. “El que percebo durant les classes és que hi ha molt neguit i crispació. S’angoixen més, hi ha més casos de nens i nenes deprimits… No saben com canalitzar les seves emocions”, explica. Tot i que des del centre escolar intenten oferir eines d’ajuda als adolescents i les famílies, hi ha vegades que, per falta de temps, no poden atendre’ls com voldrien. “Fem algunes reflexions, però no podem arribar a tot, encara que ho intentem. Estem desbordats”, confessa la mestra. Durant el darrer curs escolar, el personal docent ha doblat les jornades i ha exercit rols que van més enllà de la seva formació professional. “Estem esgotats”, sentencia.
Zulema Sánchez assegura, a més, que algunes de les situacions tenses entre els adolescents són causades per no poder relacionar-se amb alumnes més enllà del grup bombolla. “En un mateix grup poden haver-hi diferents estats maduratius, i això influeix molt en la dinàmica. Abans, si dues persones s’enfadaven, podies separar-los i fer que es relacionessin amb altres alumnes. Ara han d’aprendre a conviure i pot ser complicat”, explica la mestra.
Com puc gestionar les emocions dels adolescents?
Iolanda Sanromà, considera essencial proporcionar un ambient de diàleg i estima cap als adolescents. “Cal interactuar més amb els joves i treballar la gestió emocional. Hem de mostrar-nos més sensibles i empàtics amb les situacions individuals, tant als instituts com a casa”, explica. Però incideix en què el fet fonamental és estimar-los. “Així, de ben segur que trobaran la resposta. Els pares i mares són qui millor coneixen els fills i filles i, per tant, són qui tenen les millors eines per ajudar-los”, informa la coordinadora pedagògica.
