La Colònia Bausili resisteix al pas del temps

Text i fotografies: Alejandro Flores

“Quan sortim de la Colònia Bausili i anem al carrer del costat, com per exemple a Alts Forns per fer la compra, diem: ‘Vaig a la Zona Franca!’. Si, per exemple, anem a Plaça Espanya, diem ‘Vaig a Barcelona!’. És el costum.”, expliquen la Lourdes Martínez i la Isabel Vicente, veïnes de la Colònia Bausili. <<Com si visquéssim a la Xina o a l’estratosfera>>, afegiria Francesc Candel al seu llibre Donde la Ciudad Cambia Su Nombre.

A la Colònia Bausili no hi ha blocs de pisos, ni tampoc una gran avinguda on passen els cotxes i el xivarri és a totes hores del dia. És un carrer tranquil encapsulat entre els blocs de les Cases Barates i una benzinera que els hi fa de mur amb el Passeig de la Zona Franca, eix vertebrador entre el barri de La Marina de Port i el Port de Barcelona. “A on pots trobar a la ciutat de Barcelona un carrer per a vianants, amb el seu pati, i on els nens i nenes poden jugar sense que hi hagi cap perill?”, es pregunta la Isabel, que porta més de 30 anys a la Colònia.

Ara, el petit reducte d’habitatges es troba en perill de desaparèixer després que l’any 2016 la immobiliària Global Blue Center comprés tota la Colònia. Als veïns amb contracte ocupacional temporal, de moment, els estan oferint una pròrroga de 6 mesos d’habitabilitat, que es perllonga dos cops a l’any, i que causa incertesa als que la tenen. “Quan passen sis mesos sempre tenim por del fet que no ens renovin el contracte i quedar-nos al carrer”, lamenta la Lourdes, segona generació que viu a la Colònia Bausili, on viuen també la seva mare, els fills i els nets. Als llogaters antics, com és el cas de la Isabel, els hi han notificat que, en cas d’enderrocar-se els seus habitatges per fer-hi edificis residencials (com es preveu fer), serien reallotjats en pisos de l’Ajuntament. “No volem anar-nos-en. Volem quedar-nos-hi, perquè aquí està la nostra vida i la nostra història”, adverteixen les veïnes.

Durant la dècada del 1920, i aprofitant la fàbrica d’estampats dels germans Bausili, es va urbanitzar el carrer principal construint un conjunt de 22 cases adossades, de bon principi amb un hort per cadascuna, que la construcció de la benzinera es va menjar. És per la seva antiguitat que els habitants d’aquest petit nucli històric de La Marina demanen a l’Ajuntament que els concedeixi la protecció especial d’edificació històrica, de la mateixa manera que es va fer amb el barri del Plus Ultra i la Colònia Santiveri, amb l’objectiu d’evitar-ne el possible enderrocament i protegir el patrimoni històric, un dels últims vestigis de l’antiga Barcelona industrial.

A l’estiu, el carrer s’omple de nens i nenes que juguen a pilota, a les cartes i al parxís. De fet, un dels elements més destacat de la Colònia és la taula de fusta on els mes petits passen l’estona jugant a jocs de taula. “Sempre estan al carrer jugant, els nens i nenes, i d’aquesta manera fan comunitat”, explica la Isabel, mare i àvia. Quan fa calor, els patis de les cases es converteixen en el seu principal atractiu, ja que moltes d’elles tenen piscina -inflable-. Quan se’n va el Sol, toca prendre la “fresca” al carrer principal, escenari de festes majors, casaments, batejos, i inclús de pel·lícules i anuncis, dels quals la Isabel recorda els guions i s’atreveix a representar-los de memòria.

“Lo millor d’aquesta forma de vida és que, si necessites alguna cosa, tots els veïns ens coneixem perquè hem crescut junts. Més que amics i veïns, som família”, adverteixen. Durant la crisi de la Covid-19, les persones més grans han necessitat l’ajuda dels més joves per coses tan simples com fer la compra, i d’aquesta manera evitar sortir al carrer i arriscar-se a contraure el virus. Aquesta solidaritat entre veïns ha estat sempre, fet que atribueixen a les similituds que té la Colònia Bausili amb un poble.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.