IRIS VIEIROS|
Aquesta és una de les primeres associacions de dones a Espanya, que ja porta més de 60 anys d’activitat.
Els veïns units fan força. Després d’una llarga conversa -més que entrevista- amb la Maria Ortega, presidenta del Centre Cultural Àncora, no és altra conclusió a la que es pot arribar. Aquesta associació va ser fundada l’any 1952 per unes dones joves que no volien altra cosa que lluitar per les carències del barri d’El Polvorí. Aquest grup de noies, sota el nom de Centro Cultural Popular y Promoción Femenina, va estar present a totes les reclamacions veïnals i protestes per les millores del barri.
Tot va començar amb una visita de l’assistenta social del Patronat Municipal de la Vivenda. Aquestes joves li van dir que volien fer coses pel Polvorí, un barri nou en el qual la gent no es coneixia. Al poc temps, van aconseguir un pis per muntar un centre, la subvenció d’Acción Católica, i la personalitat jurídica, amb la qual ja van poder fer acció ciutadana de manera oficial.
Durant tota la seva vida, Àncora va lluitar per les millores d’El Polvorí. Una de les primeres va ser asfaltar els carrers i que arribés la llum. Unes altres van ser la de l’aigua corrent (ja que fins el moment tenien aigua de dipòsit en males condicions), la del Pla parcial del Polvorí (on figurava aquest barri seria zona verda i que els veïns havien d’anar-se a viure a Mollet del Vallès) i la del problema de l’aluminosi (que desprès de negociacions amb l’Illa Metalco els van cedir terreny per fer nous pisos).
La lluita per les millores del barri és clara. Però, pel que fa al col·lectiu femení, de quina manera van contribuir? A més de les mobilitzacions, també fomentaven el creixement i igualtat de la dona dins la societat. En aquest sentit, oferien cursos de diferents ciències, com la cuina, la costura i confecció i, fins i tot, tallers de lectura i escriptura. Així mateix, feien exposicions de temes per contribuir al coneixement de les dones i que no quedessin sempre relegades al paper superior de l’home.
Avui en dia, Àncora es dedica més a activitats culturals i segueix realitzant tallers com ha fet des de la seva creació. Tot i això continuen lluitant per les causes del barri, com el metro (ja que assisteixen a totes les manifestacions dels dimecres) o el desallotjament d’un pis okupa a prop del carrer Sant Eloi.
Actualment el centre es troba realitzant uns murals, a mode d’exposició, per mostrar amb fotografies i documents tota la història que ha viscut aquesta associació, que, amb la seva lluita acarnissada, ha sigut tot un exemple per a estabilitzar un barri marginat de Barcelona.
