Mariam de la Poza. Metgessa de família. CAP Dr. Carles Ribas
Us fem a mans la nota de premsa que ha fet l’ICS conjuntament amb el servei d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, sobre un estudi que es publica avui a la revista Jama Internal Medicine sobre la prescripció diferida d’antibiòtics.
Les infeccions respiratòries agudes són un dels principals motius de consulta a l’atenció primària i la majoria d’aquestes es resolen per si mateixes. No obstant, bona part dels pacients amb aquest tipus d’infecció reben antibiòtics avui dia. L’estudi confirma que l’ús d’antibiòtics pot disminuir de forma dràstica si el professional de medicina de família apodera el pacient en la presa de decisions. Investigadors del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau juntament amb professionals d’atenció primària han treballat conjuntament en el disseny i l’execució d’aquest treball, realitzat durant tres anys i amb una mostra de més de 400 pacients de 23 centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya, Madrid, el País Basc i Navarra. Un dels CAP participants de Catalunya va ser el CAP Dr. Carles Ribes de Barcelona (ICS).
La prescripció antibiòtica diferida és una estratègia de promoció d’un ús més racional dels antibiòtics en aquests tipus d’infeccions. Mariam de la Poza, metgessa de família del CAP Doctor Carles Ribas i primera signant de l’estudi, explica que “en casos d’incertesa davant la possibilitat que una infecció respiratòria pugui ser vírica o bacteriana, la prescripció diferida d’antibiòtic pot ser-nos de gran ajuda. Aquesta estratègia consisteix en prescriure un antibiòtic instruint al pacient per a que el prengui només si els seus símptomes no milloren o empitjoren dies després de la visita mèdica”.
Pablo Alonso, investigador principal de l’estudi del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris, exposa que “es va dur a terme un assaig clínic, aleatoritzat i multicèntric, dissenyat per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la prescripció antibiòtica diferida, comparada amb la prescripció antibiòtica immediata i la no prescripció antibiòtica en infeccions com la faringitis aguda, la rinosinusitis o la bronquitis aguda. Les estratègies diferides van presentar una duració clínicament similar amb una reducció del consum d’antibiòtic de més del 60% respecte a la prescripció immediata”.
La percepció que els antibiòtics no són realment molt necessaris va ser superior en els pacients que van rebre la prescripció diferida que en la resta de pacients, amb una satisfacció similar. No es van observar diferències entre els grups en el risc de complicacions, efectes adversos o en la necessitat de visites addicionals.
Amb aquests resultats podem afirmar que la prescripció diferida d’antibiòtic es presenta com una bona estratègia a utilitzar per a potenciar un ús més racional dels antibiòtics.
