Una espècie de maniquí de bronze: d’una banda, el faixí de capità general; d’altra banda, la pota saltejada de pintura vermella i dels colors del col·lectiu LGTBI, i per fi, el cavall, un Jolly Jumper mig tombat i descansant al costat de la paret, baldat.
El que queda de l’estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco que s’exhibia al castell de Montjuïc (1963-2008), jeu al centre de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), en el polígon industrial de Zona Franca.
El cap li van tallar mentre es trobava en un magatzem municipal, abans de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, al Born Centre de Cultura i Memòria, al 2016.
Algú té penjat el cap de Franco a la sala d’estar.
Les instal·lacions del MUHBA a Zona Franca guarden un tresor inimaginable d’oportunitats per a qualsevol que vulgui explicar històries, trobar trames amb les què ordir una novel·la o entendre per què som com som.
Dos edificis amb una disponibilitat d’espai d’uns cinc mil metres quadrats dividit en diversos compartiments: sala de rentat, sala d’assecat, sala de treball, sala d’arxiu, etc. «Prefereixo dir-los “sales de reserva museogràfica condicionades per preservar el patrimoni”», concreta l’historiador de l’art Josep Bracons, cap del departament de col·leccions i centres patrimonials, amb la prestesa dels entusiastes, satisfet pel bonum facere i amb mans artesanes. Al costat de Josep, un equip d’especialistes i professionals (arqueòlegs, restauradors, conservadors…) s’esforcen per llegir les línies de la mà de Barcelona i «generar-hi coneixement».
Aquí es dipositen les troballes de les diferents intervencions a la ciutat, amb els seus codis, les seves retolacions i les referències ordinals: «unitats estratigràfiques», «caixa 9004», «restes paleoantropològiques»…, peces molt més valuoses que els robins del pirata Willy el Tuerto, dels Goonies.
…L’estàtua de pedra i marbre d’Antonio López, primer marquès de Comillas, fins fa tres anys a la plaça que porta el seu nom i condemnat pel seu passat esclavista; la Victòria de Frederic Marés que, tot i nascuda republicana, va ser retocada per honrar el Règim, i que s’erigia a la base de l’obelisc de l’avinguda de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia; una làpida hebrea del segle XIII trobada a la muntanya de Montjuïc, amb inscripcions ben visibles; bases de columnes romanes; bales de ferro de la Guerra de Successió (1701-1715); bombes del segle XIX; una maqueta de guix de la construcció militar de la Ciutadella; les restes d’un llit funerari romà d’ivori; les quadernes d’un vaixell medieval enfonsat a les nostres costes; ossos de gossos de fa dos mil anys; ceràmiques blaves de la Catalunya menestral; falses tombes; el baix relleu «Plaza de la Constitución» a la façana de la Casa Consistorial, a Sant Jaume, i que es va retirar el 2013 després de 173 anys…
Documentar la quotidianitat
«Una línia d’investigació que també hem impulsat és la de documentar els objectes icònics i potents de la nostra contemporaneïtat, documentar els canvis i les transformacions de Barcelona», s’entusiasma Josep Bracons, àgil com un esquirol, predisposat per a la discussió i minuciós en els detalls.
D’aquesta manera, diversos són els projectes que s’estan duent a terme des del MUHBA, amb majors recompenses que les que pugui donar qualsevol aixovar funerari de les piràmides egípcies. Aquests són els projectes i els objectes:
…Mantenir intactes algunes de les cases barates del Bon Pastor (Sant Andreu) per recordar-nos dels humils habitatges que es van construir el 1929; seguir posant en valor el Turó de la Rovira (Horta-Guinardó), per preservar no només les defenses de la República en guerra, sinó les precàries construccions de barraques que la immigració va aixecar-hi; rètols de “la Caixa” abans de convertir-se en banc, així com els primers caixers; les càmeres de seguretat de la presó Model de Barcelona; gotets de porcellana de marxandatge del Fòrum Universal de les Cultures de 2004; els vidres al prostíbul Madame Petit, al carrer Arc de Teatre, a Ciutat Vella; paviments hidràulics de la Rambla del Raval; màquines d’escriure Continental, globus terraqüis procedents d’alguna escola, microscopis semblants als que feia servir el científic Santiago Ramón y Cajal, trets de l’escorxador municipal; els records, els condols i els missatges que la ciutadania va deixar al llarg de les Rambles i fins al Pla de l’Os, en els dies posteriors a l’atemptat gihadista del 17 d’agost de 2017; les mascaretes de diferents formes i mides i dissenys que explicaran, en el futur, que vam saber conviure durant la pandèmia del coronavirus; els equips de protecció individual que es van repartir entre els membres de les meses electorals en les eleccions autonòmiques del 14 de febrer del 2021…
Josep Bracons: «A través del passat, reflexionem sobre el present».
Durant el confinament pel covid, els responsables del MUHBA han meditat sobre la conveniència d’obrir les portes al públic general, amb cites concertades. Així, el moll de càrrega es convertiria en una sala d’actes per acollir als visitants, per exemple, i alguns objectes es retolarien i es col·locarien en vitrines.
També hi ha la il·lusió de preservar d’alguna manera l’estudi que l’escriptor Paco Candel (Els altres catalans) tenia al carrer de la Muga, en els Pisos de Foment.
Ja s’està inventariant el contingut de Ca Candel.
Millor el Candel que no un cavall amb Franco a sobre i sense cap.
Jesús Martínez
