La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), la Federació del Consell Islàmic de Catalunya (FCIC) i la Federació Islàmica de Catalunya han advocat pel correcte compliment de les mesures sanitàries durant la celebració del Ramadà
TEXT: Yaiza Sánchez
El mes del Ramadà, que enguany comprèn del 12 d’abril al 13 de maig, arriba també al barri de La Marina. Més enllà d’abstenir-se de menjar, beure, fumar, mantenir relacions sexuals durant les hores de sol, per la cultura musulmana és un període de recolliment, dejuni i purificació espiritual que, un any més, està marcat per la pandèmia.
En què consisteix el Ramadà.
El Ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, que guia els terminis del Ramadà. Aquest comença amb l’aparició del creixent lunar després de lluna nova, així que la visió creixent decideix l’inici del mes. Com la guia és la Lluna, no sempre coincideix amb el calendari solar; és per això que el Ramadà mai se celebra en les mateixes dates, sinó que retrocedeix aproximadament deu dies respecte del calendari solar.
La festivitat recorda la primera revelació de l’Alcorà a Mahoma, fet que connota un fort significat religiós. Durant el mes de Ramadà, la comunitat musulmana compleix amb el quart pilar de l’Islam, que fa referència al dejuni, abstinència de beure, mantenir sexe o cometre qualsevol acte que la comunitat consideri immoral. Cal destacar, però, que només és obligatori fer el Ramadà per les persones en bon estat de salut. En casos de malaltia, viatge o altres circumstàncies pot recuperar-se els dies en què no es participi en la celebració més endavant.
Els i les musulmanes es lleven abans de la sortida del sol per fer el primer àpat i fan la ruptura després de la posta de sol. L’oració de la nit, a més, sol venir seguida d’una altra d’optativa on es llegeix cada nit un fragment de l’Alcorà. L’endemà de l’últim dia se celebra la festa de la ruptura amb una oració matinal comunitària. El Ramadà és, doncs, un període de socialització.
El Ramadà al barri de La Marina
La Marina, com a orgullós barri multicultural i ètnic, té també un cert percentatge de població musulmana en els seus habitatges i que, per tant, celebra el Ramadà. No obstant això, Ibtissam Chakkour, membre de l’Associació Josur (que difon i promou la llengua i cultura àrab) assegura que no és fàcil celebrar-ho en països no musulmans. “Normalment, s’adapta l’horari laboral i estudiantil i també es tanquen bars i restaurants. Aquí no, has de mantenir el mateix horari i rendiment, cosa que és complicada, especialment en dies on fa molta calor”, comenta Chakkour.
Tanmateix, afirma que, si resideixes de fa temps a Catalunya, t’hi acostumes i acabes per no parar atenció a estímuls complicats d’evitar, com ara persones menjant en un restaurant. Explica, divertida, com la seva filla petita va dir-li que una amiga va demanar-li perdó per beure aigua davant seu. “Aquests petits gestos són normals, no passa res. Vivim en societat i cadascú té les seves pràctiques” destaca.
La Ibtissam Chakkour explica que, com a La Marina no hi ha gaire incidència de la cultura musulmana, és més difícil fer col·lectiva una festa com el Ramadà. “En ocasions sembla que costa d’entendre que hi ha altres costums, pràctiques, vestimentes i creences més enllà de les occidentals”, reflexiona, i associa aquest fet amb el desconeixement, en aquest cas, de la cultura i religió musulmanes. “A vegades ens deixem emportar per tòpics. Un exemple és pensar que el hiyab només el porten dones oprimides pels seus marits, i això no és així”, lamenta. Chakkour creu que el millor per trencar estigmes i viure en consonància és conèixer altres cultures i persones des del respecte. “Vivim en harmonia -a La Marina hi ha molt bona gent!-, però no veure més enllà no és convivència, és tolerància”, sentencia la membre de Josur.
A La Marina hi ha dos centres d’oració. El local 9 de la plaça de la Mediterrània és la mesquita Dar al-Quran (La casa de l’Alcorà) i un altra al carrer Cisell. Els centres d’oració calculen que la comunitat musulmana al barri s’apropa a unes 200 persones.
A Espanya, Catalunya és la comunitat autònoma amb més ciutadans musulmans amb unes 564.055 persones, segons dades de l’Estudi demogràfic de la població musulmana de l’Observatori Andalusí i la Unión de Comunidades Islámicas de España.
Un Ramadà marcat per la pandèmia
Tal com va passar al Ramadà de l’any passat (que va celebrar-se a finals del confinament, del 23 d’abril al 23 de maig), enguany la celebració també es veu afectada per la pandèmia. Normalment, al Ramadà hi ha una part individual i una col·lectiva, on els practicants resen plegats o es fa el trencament de l’abstinència en comunitat.
Tanmateix, i en vista del context actual, les tres federacions islàmiques de Catalunya, la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT); la Federació del Consell Islàmic de Catalunya (FCIC) i la Federació Islàmica de Catalunya han advocat pel correcte compliment de les mesures sanitàries. Així, han emès un manifest per la comunitat musulmana on es fan recomanacions per celebrar el Ramadà.
Malgrat les restriccions, l’essència del Ramadà, per l’Ibtissam Chakkoour, segueix sent la celebració i commemoració. “Encara de fora estant no ho sembli, és un mes molt bonic. Serveix per purificar i calmar l’ànima. També per valorar coses mundanes, com el menjar”, reflexiona. Des del Diari La Marina només queda desitjar un ramadân mubârak!.
Destacar!
Malgrat les restriccions, l’essència del Ramadà segueix sent la celebració i commemoració.
