L’ofici de la costura va ser un assoliment de les dones en pro de la lluita per la igualtat, però actualment s’està perdent.
Com diu el refrany: “A hilar y a coser gana su vida la mujer”. Aquesta no és més
que una frase feta que es refereix a la costura com a un àmbit típicament femení, però el cert és que té més rerefons del que aparentment sexista i discriminador pot semblar. Tot es remunta al segle XIX quan va sorgir el col·lectiu de dones que es dedicaven professionalment a cosir, anomenades ‘cosidores’. La seva aparició es deu a que, degut la crisi de l’època, els diners que guanyava el cap de família no eren suficients i si la dona volia contribuir a l’economia familiar tenia molt poques opcions professionals a escollir. A més, amb la costura com a ofici, les dones podien treballar des de la seva pròpia casa.
Aquest va ser un punt clau per a l’aparició de les cosidores, ja que en aquella època les treballadores s’enfrontaven a la censura d’una societat que no veia amb bons ulls la feina de la dona fora de l’àmbit domèstic. Però no només eren dones les que es dedicaven a la costura, els homes també hi trobaven el seu lloc. El problema és que els sastres masculins, de gran renom, tenien unes tarifes molt elevades i una gran part de la població no podia permetre’s els seus serveis. Així, la recerca d’uns preus més reduïts va crear el buit professional que van omplir amb escreix les dones cosidores, ja que les tarifes que oferien eren, en general, més barates que les dels sastres.
Això, afegit al perfeccionament de la tècnica a l’hora de fabricar els tèxtils i al naixement de la fabricació en sèrie, amb la màquina de cosir a mitjans del segle XIX, van facilitar la producció professional de peces per part de les cosidores, i que l’ofici de la costura fos lligat al gènere femení. A més, va provocar que la cosidora ja no només estigués relegada a la producció a casa, sinó també a grans tallers i fàbriques on les contractaven per treballar com si d’homes es tractés, però en un ofici essencialment creat per a elles.
A aquests orígens ens recorda la XII trobada i exposició de labors fetes amb agulles que es va realitzar als jardins dels Drets Humans el passat 26 d’abril. L’acte, organitzat per l’Associació de Dones Artesanes i que comptava amb més de quinze associacions participants, pretenia agrupar al col·lectiu de dones cosidores per tal de teixir i exercir les seves tasques juntes. Igualment, l’objectiu era que “s’ensenyessin entre elles les diferents tècniques per millorar el propi treball”, afirma la María Luisa Jorge, professora de Tall i Confecció i artesana de vestits tradicionals.
Així mateix, Maria Luisa creu que s’ha de fomentar aquest tipus d’actes perquè “les noves generacions estan perdent l’hàbit de cosir”. L’artesana opina que l’actual jovent se centra en els estudis com cap altra generació ho havia fet abans. Però, al mateix temps, considera que cal cuidar aquestes tradicionals tasques. Bàsicament amb una finalitat: que els petits costums no caiguin en l’oblit davant un món dominat per les noves tecnologies i l’aversió per l’antic.
