ANNA RABASSÓ //
El club de lectura celebrat ahir a la biblioteca Francesc Candel va servir per comentar el llibre “Els altres catalans” de Paco Candel en el seu 50è aniversari. Un llibre publicat l’any 1964 en català i que provoca reaccions ben contraries, anècdotes que enriqueixen la nostre cultura i moltes reflexions.
David Nel·lo, conductor d’aquest club de lectura, es plantejava tres qüestions de les quals mai tindrem resposta. Quina seria l’actitud de Paco Candel davant l’immigració externa? I davant de la crisi? Quina seria el seu posicionament sobre el debat sobiranista? No podrem conèixer aquestes opinions per part de Candel però el que si ha quedat plasmat és la història de les onades d’immigració a Catalunya produïda durant l’expansió industrial desprès de la postguerra.
“M’ha agradat perquè m’ha fet recordar tot el que vaig viure quan era petita” comentava una senyora que va venir amb 10 anys a viure a les barraques de Montjuïc. Moltes famílies van tenir l’empenta per deixar el camp enrere i començar una nova vida industrial en una ciutat que trobaven trista pel clima i que no els hi oferia grans oportunitats. Una altra participant va comentar al grup com 14 persones vivien dins d’una mateixa barraca. A la seva família només eren quatre i havien de viure en una habitació rellogada amb només dos llits per un elevat preu (700 pessetes). “ La nostre mare ens cobria amb plàstics quan plovia perquè el sostre de la casa era d’uralita”. Les vides d’aquets “no-catalans” era molt complicada. Treballaven a les fàbriques per sous molt baixos, vivien en habitatges de nova construcció barata i tenien un problema encara més gran: el sentiment de no sentir-se part d’una societat.
La presència majoritària de dones d’una mitjana de 70 anys constrasta amb l’absència total de joves. Davant d’aquesta situació, David Nel·lo aprofita per destacar la importància d’aquestes activitats en la creació de l’imaginari social del barri i de les persones que en formen part.
