Soraya Diebra
Hola Aleko! Encantats des de la Marina per obrir aquest mes entrevistant un artista que porta anys lluitant per la seva música. Esbrinarem alguns punts de la teva carrera i et coneixerem una mica millor.
Recordo haver-te conegut fa anys en un projecte d’alguna cosa entre electrònic i de fusió, com us dèieu? i explica l’evolució fins a arribar a PLANETA LEM.
Vaig néixer a Buenos Aires i vaig viure allà fins el 2001, any en què em vaig mudar a Barcelona. Al poc temps d’haver aterrat aquí ja estava muntat Go Lem System, grup amb el qual vam gravar 2 àlbums i vam girar per diversos països d’Europa. Vam fer 250 concerts i l’últim d’ells va ser el 31 de desembre de 2007 a la nit. Així que podria dir-se que, oficialment, Planeta Lem va començar al mateix moment que l’any 2008.
El millor “bolo” que recordis com a entranyable?
Dos dels concerts que recordo amb més alegria són els que vam fer al Womad Festival, amb Go Lem al de Canàries (2006) i amb Planeta Lem en l’edició d’Anglaterra (2010). També recordo especialment el Summerjam (Alemanya). Allí vàrem tocar dues vegades el mateix dia (en diferents escenaris) i el que va ocórrer en el primer dels concerts va ser inoblidable. Quan anàvem per la tercera cançó va començar a ploure amb molta intensitat. Això va fer que bastant gent s’allunyés buscant recer, però va haver-hi un parell de centenars d’entusiastes que es van quedar ballant i saltantsota la pluja. (No conec a aquesta gent però l’estimo per sempre.) Quinze minuts després va parar de ploure, ràpidament es va buidar el cel i va aparèixer el sol.Això va succeir en un moment musical i coreogràficament perfecte, com si fos un efecte preparat per al nostre xou. Tots fluixegem molt en aquest moment i va ser un “subidón” moltbèstia.
En quina ciutat has tingut l’anècdota més curiosa i que va passar?
Una de les experiències més curioses de Planeta Lem va ocórrer l’any passat. Va ser en tres ciutats de Xina, on vam fer 5 concerts. Va ser el meu primer desembarcament a Àsia i una sobredosi de sensacions, novetats i bones experiències. El que destacaria sobretot és el públic, del que no sabia què esperar i em va sorprendre amb la seva calor, ballarugues i passió per la música. Per cert, dins d’un mes tornarem a Àsia. Ja tenim confirmats 15 concerts, repartits entre Xina, Japó i Mongòlia. Això ens té contentíssims.
Per què aquesta fusió d’idiomes?
La fusió d’idiomes va ocórrer de forma natural. Com que parlo francès des de petit sempre vaig incor-
porant espontàniament en algunes cançons frases en aquest idioma. En l’època en què vaig començar a anar molt a cantar a països de parla anglesa, em vaig posar a agregar parts en anglès o directament a traduir algunes tornades amb la intenció que el públic almenys entengués alguns conceptes i idees bàsiques. I al viure a Barcelona, inevitablement vaig incorporar també algunes paraules en català (molt poques, de moment).
Has estat en més projectes? Quins?
He participat en diversos altres projectes musicals, tant amb la veu com amb la guitarra. Si els dies tinguessin més hores estaria tocant en diverses bandes.
Parlem una mica d’aquells músics amb els quals has compartit escenari que t’han deixat petjada.
He tingut la sort de compartir escenari amb diversos músics molt bons. Del que tinc un record especial és de Manu Chao perquè amb ell a més de que participa en els 2 àlbums de Go Lem, compartim 6 o 7 concerts i fins i tot en algun d’ells va fer de guitarra rítmica nostre.
Si poguessis triar un artista amb el qual poder gravar un tema, qui diries?
Si pogués triar-ne un (i que això no inclogués una resurrecció) seria amb Paul McCartney o amb David Gilmour.
Finalment digues on podríem escoltar la teva música…
El nostre nou àlbum i alguns anteriors, poden escoltar-se i també descarregar-se en www.planetalem.com on també hi son els nostres vídeos més representatius, les lletres de les cançons, etc.
Gràcies Aleko! Esperem veure’t pels escenaris. Una salutació des de la Marina!
