Andrea Bello i Alejandro Flores.
De dos mesos ençà que la majoria de la població roman reclosa a casa, però per mantenir la vida al barri hi ha gent que ha hagut de sortir cada dia a treballar.
És el cas dels serveis mèdics, que lluiten a primera línia contra la Covid-19. Però també el d’altres professionals del barri que contribueixen a que tot funcioni amb la major normalitat possible. Són les dones i homes de la neteja que no han deixat de fer la seva feina, els forners que s’aixequen ben d’hora al matí perquè trobem el pa fet, o la gent de serveis socials que continua atenent les persones amb necessitats, però també transportistes, policies, els treballadors dels supermercats i molts més que encara vetllen per fer “normal” la vida de la resta.
Persones la feina de les quals esdevé essencial i indispensable en temps de crisi, gent que cal posar en valor avui com mai. Les hi volem dedicar aquest espai per explicar la seva tasca i com han viscut aquests dies.
Els aliments com a negoci essencial, però no rendible
Els treballadors i treballadores de cara al públic i que a més venen aliments han d’extremar les mesures de seguretat. Parlem dels caixers de supermercat, fruiters i forners, entre més. “Les vendes han baixat moltíssim degut a la crisi de la Covid-19, i el negoci de productes essencials no disposa d’ajudes econòmiques efectives”, explica la Susanna, propietària d’una fruiteria.
Al forn de pa “Més que bo”, la Conxi explica que, “tot i venir més públic perquè altres establiments han tancat” no hi ha beneficis ja que ells han perdut la venda de cafès i brioxeria.
L’Antonio Martínez, caixer de Mercadona, explica que els clients s’han adaptat correctament a la nova situació i respecten les mesures de seguretat. “Al lloc de treball intentem no pensar en el risc al qual ens exposem, perquè sinó no podríem treballar”, i ens informa de la baixa mèdica d’alguns companys per problemes psicològics.
“Malgrat tot, hem de continuar treballant per a que la gent pugui menjar”, conclou.
La dificultat del treball a les farmàcies
Durant aquest dies, un altre establiment que s’ha mantingut obert han estat les farmàcies, on ara la distribució de mascaretes s’ha sumat a les tasques habituals.
A la farmàcia Maria Eulàlia Robert Estelrich, al carrer de Mineria, han estat jornades laborals de no parar. L’atenció als clients seguint les mesures de seguretat i els nous protocols ha estat una tasca feixuga de dur a terme. El Ricard Amador, farmacèutic substitut, assegura que “no tothom hi està conscienciat, sobretot a l’inici del confinament, i de vegades costa fer seguir els protocols”.
Les jornades es fan llargues, no perquè els clients o les vendes hagin augmentat, sinó que, com explica el Ricard, tot el procés s’ha alentit: “Has de buscar les receptes amb la targeta sanitària i la gent s’ha d’esperar fora”, i a més cal afegir el factor humà, “també es queden parlant amb tu una estona”.
Romandre oberts ha estat complicat i dur, assegura en Ricard, sobretot pel neguit general present. Malgrat l’enrenou, “hi ha gent agraïda, fins i tot ens porten menjar, que d’alguna manera ens dona forces per seguir”.
Quiosquers, una adaptació als nous temps
La premsa en format digital ha obligat a molts diaris a adaptar les seves redaccions i rutines periodístiques, i amb tot, han pogut sobreviure en la nova era digital. No obstant això, molts dels petits quioscos de barri, aquells establiments on es distribueixen els diaris que encara mantenen la seva edició en paper, han hagut de tancar, i els que queden oberts miren de mantenir els clients.
“El botiguer al costat de casa és el que et coneix i ja sap els teus gustos perquè et veu cada dia”, explica el Joan, quiosquer del carrer de Mineria. I aquí rau la importància del comerç local, a la confiança i al tracte amb el client. “Hi ha molta gent que no considera al comerciant proper ni com a segon ni com a tercer plat, et tracta com a salvavides”, lamenta el Mario Borrás, propietari d’un estanc al barri.
En Manuel, quiosquer al Passeig de la Zona Franca, ha hagut de reinventar-se i fa temps que ofereix libres, pel·lícules i roba, a més de la premsa en paper. “Molts quioscos estan tancant, és un negoci en decadència i hem de renovar-nos”, explica el Manuel.
“La sanitat som tots”, el missatge dels sanitaris.
Probablement, la cara més visible de la lluita contra la Covid-19 sigui la dels sanitaris: els infermers i les infermeres, els metges i les metgesses, així com els auxiliars i els cirurgians, que durant gairebé dos mesos han arriscat les seves vides per salvar-ne d’altres.
“Els pacients que tractem, tot i el seu estat de salut, ens agraeixen moltíssim l’esforç. És en aquest punt on te n’adones com t’agrada aquesta professió”, explica l‘Ariadna Vilar, auxiliar d’infermeria a l’Hotel Catalonia de Plaça Espanya, ara convertit en hospital de campanya i, per això, rebatejat com ‘l’Hotel Salut’ pels sanitaris i pacients.
L’Ariadna explica que tots els treballadors i treballadores són una pinya, tothom passa les mateixes pors i els mateixos riscos. “L’equip sempre ha estat molt positiu. Ens hem donat suport entre nosaltres, l’equip de sanitaris i de residents”, ens diu l’Ariadna, que el proper 17 de maig farà un mes que col·labora a salvar vides a l’hotel que abans acollia a turistes.
“Agraïm els aplaudiments que ens dediquen, però també ens agradaria que la gent ens acompanyés quan sortim a manifestar-nos als carrers. Portem massa temps amb la sanitat retallada. La sanitat som tots”, conclou.
Els serveis socials es reorganitzen i augmenten la seva atenció
La crisi sanitària de la Covid-19 ha suposat el tancament temporal de moltes empreses i comerços, el que ha acabat desencadenant una crisis econòmica. Aquesta situació ha fet que moltes famílies hagin necessitat recórrer de nou o per primera vegada als serveis socials. La cap dels Serveis Socials de La Marina, Isabel Arruga, ens explica que cada dia hi ha 17 nous casos de persones que requereixen atenció a La Marina, que se sumen a les que ja estaven dins del circuit de serveis socials abans de la crisi sanitària.
Arran de la crisi s’han hagut de reorganitzar, no només per oferir un servei diferent, sinó també per protecció sanitària. “Ens hem organitzat en un centre d’atenció presencial a Cotxeres de Sants i fem torns per setmanes” explica Arruga, i afegeix que per donar atenció ràpida “Hem hagut de deixar de fer altres serveis per centrar-nos en l’emergència econòmica de moltes persones”.
Tot i això, segueixen algunes activitats com ara el projecte Radars, amb el qual es fa un acompanyament telefònic a la gent gran perquè no se senti tan sola, oferint-hi conversa, activitats, etc. Però sobretot, esperen que la crisi sanitària s’acabi aviat: com diu Arruga, “Volem tornar a donar l’assistència presencial, ja que creant vincles és com millor podem contribuir al benestar de les persones”.
