Text: Andrea Bello
Amb l’inici d’una nova dècada, aquest 2020 hem volgut reflexionar amb diferents col·lectius sobre la situació actual de La Marina i alhora fer un exercici de projecció de futur: com ens imaginem i com volem que sigui La Marina l’any 2030? Acte seguit també hem volgut saber si realment creiem que podrem tenir el barri que projectem.
Els joves demanen comprensió i somien amb millors feines i salaris dignes.
Fins fa poc, amb l’estrena de l’espai per a joves del carrer Química, els adolescents de La Marina no tenien cap espai propi. Aquest és un dels aspectes positius que més destaquen, L’Aroa Santiago (12 anys), la Laila Darron, (12 anys), la Leire Farrero, (13 anys) la Yara Lucia Salinas Valencia, (12 anys) i la Soraya de La Cruz Rodríguez, (12 anys).
La possibilitat de tenir-ne un i de trobar-s’hi per gaudir d’activitats de forma gratuïta.
Una cosa tenen clara: volen que se’ls tingui en consideració. Les condicions socioeconòmiques del barri fan que els joves se sentin desatesos, sobretot en l’àmbit educatiu. L’Aroa diu “no ens entenen”, en particular als joves amb més problemes o dificultats: “A l’escola ho solucionen tot amb partes“.
Un altre dels aspectes negatius és la inseguretat. Asseguren que hi ha poca vigilància policial al barri, “només venen quan passa alguna cosa greu”. Estant en l’edat de començar a anar sols pel carrer i, sobretot les noies, se senten desprotegides.
Somien amb una futura Marina amb més espais per a joves, sobretot gratuïts, i on es demani més l’opinió dels joves. Un barri també més segur i ecològic. Però sobretot, un barri amb millors feines i salaris dignes, i amb més ajudes a les famílies. Tanmateix, veuen difícil que en un futur tot això es pugui aconseguir.
Activitats lúdiques adaptades a les necessitats especials, el reclam del col·lectiu amb capacitats diferents
Un col·lectiu sovint oblidat és el de les persones amb capacitats diferents. Per sort, La Marina gaudeix d’escoles i centres de formació adaptats a les necessitats especials, com són l’Escola Montserrat i el centre ocupacional Asproseat. La proximitat a les llars familiars n’és un avantatge, però amb l’inconvenient que són de pagament.
Des de La Vinya, parlem amb La Nerea Ruíz i l’Anna Maria Fuentes, de 21 i 23 anys respectivament. El transport amb l’arribada del metro i el bon tracte dels veïns són alguns dels aspectes positius que destaquen. Ara com ara, els agrada viure amb les seves famílies, però en algun moment hauran de mudar-se a un apartament tutelat, que per sort es poden trobar a La Marina. “M’agradaria que la Nerea es quedés aquí, que ja coneix la zona i la gent”, explica sa mare.
Tot i això, encara hi troben coses per canviar. D’aquí a deu anys els agradaria que a La Marina hi haguessin activitats lúdiques adaptades a les necessitats especials, i formació gratuïta. També una Marina més neta, amb menys trànsit i sobretot menys sorollosa, especialment al Passeig de la Zona Franca, per poder passejar-hi.
Respecte entre grans i petits, el desig dels nens
Els nens de La Marina també opinen sobre el barri. Fan el paper de portaveus d’aquest col·lectiu els veïns i veïnes de El Polvorí: l’Alex Somocueto, la Marien Elgendouz, la Melisa Elgendouz, el Raul González i l’Iker Rodríguez.
Les festes, les activitats i els tallers que s’hi organitzen són les coses que valoren més positivament, perquè són oportunitats per trobar-se amb els amics i jugar-hi molt. Halloween i Nadal estan entre les més destacades, sobretot per l’ambient que hi ha.
D’altra banda, una de les coses que menys els agrada és la falta d’espais per jugar-hi, sigui perquè no s’han renovat o perquè són espais compartits amb la gent gran. Expliquen que sovint hi ha disputes quan els adults reben un cop de pilota dels més menuts que hi juguen.
Perquè millori la convivència entre tots i que tothom sigui feliç, els nens voldrien més espais propis, sobretot un camp de futbol gratuït. Fins i tot suggereixen la ubicació: hi ha un espai buit al carrer Guadalquivir entre dos blocs. Quedaria molt bé un espai per jugar-hi”.
I, ara que és temps de regals, i estant dalt de la muntanya, també demanen més bars i comerços, i wifi gratuït al carrer. Els nens creuen que en deu anys serà difícil d’aconseguir el que demanen, ja que, solten una, “normalment ningú no els hi fa cas”. Tot i això, esperen que el barri segueixi millorant en el futur.
Conservar l’ambient familiar i millorar les oportunitats laborals, parlen les dones.
Les dones se senten segures a La Marina per la sensació de comunitat: cada barriada, com la de Cases Barates d’on són les dones amb les quals hem parlat, és com una gran família. De fet és un dels aspectes assenyalats i que volen conservar la Gloria Vicente, la Pepi Martínez, la Ginesa Pérez, la Mari Carmen Pérez, la Isabel Pereira i la Marta Ortega.
“Encara que vingui gent nova al barri ens agradaria que no es perdés aquesta relació de familiaritat entre els veïns”.
La limitació laboral dins del barri, però, és un dels aspectes més negatius. És molt difícil de trobar-hi una feina, no hi ha oportunitats laborals. També hi ha poca oferta cultural i de formació per a adults, sobretot poques activitats destinades a dones, i les poques que n’hi ha les han engegades dones.
El futur de La Marina recau en els joves, i les dones en remarquen la falta d’implicació: els adults s’encarreguen de tots els actes de la vida diària i, si els joves no els prenen entre les seves mans, s’acabaran perdent. Les dones volen una Marina en 10 anys amb una més gran oferta cultural i oportunitats laborals per a uns joves que s’hi podran quedar i participar-ne.
Els agradaria que totes les propostes i innovacions que desitgen per La Marina es fessin realitat, bo i admetent que cal fer massa coses per tenir-les totes enllestides en només 10 anys.
Sempre es pot millorar, el consell dels avis i àvies
El barri ha millorat molt, la Paquita i l’Antonio han vist com ha anat creixent i evolucionant de 50 anys ençà. “Actualment per la gent gran el barri està molt bé” ens diuen, amb tres casals on fer moltes activitats i tot el que necessiten (els comerços locals i el mercat) a prop de casa.
També destaquen l’arribada del metro, tot i que la necessitat de transbordar de línia és un desavantatge, i ja els agradaria una futura línia directa a Plaça d’Espanya!.
De fet, mirant cap endavant, demanen de reduir ara la contaminació, ja que, si no ens hi posem, després serà massa tard. I també més neteja als carrers, sobretot de les fulles caigudes dels arbres, que són perilloses per les relliscades. I més presència policial al carrer, per sentir-se més segurs, sobretot en sortir del banc… I més feina, i habitatges assequibles…
Que La Marina està molt bé, i tant, però sempre es pot millorar! Per això, els avis i àvies volen un barri millor perquè els seus fills i néts tinguin l’oportunitat de quedar-s’hi a viure.
