Tots tres tenen formació superior. Mei és graduada social i màster en prevenció de riscos laborals. Les circumstàncies familiars l’han posada al davant del negoci familiar: Art i Decoració, un taller on es fan marcs, fundat pels seus pares l’any 1975.
Núria és psicòloga de la salut, doctorada en neurociències i ha exercit en laboratoris de farmàcies. Formada també en l’administració d’empreses, al 2005, però, fa un gir laboral i s’incorpora a l’empresa familiar. Jordi té tota la seva trajectòria i formació en el camp de l’administració i direcció d’empreses. Un grau en la UB i postgraus en Staffordshire i en Hult, universitats anglesa i nord-americana, respectivament.
Els conviden a parlar sobre com aprofitar les oportunitats econòmiques que s’obren per a la Marina. Hola, benvingud@s de nou, reprenem la nostra conversa sobre el Prat Vermell!
Situeu-nos, a què es dedica l’empresa i l’associació que lidereu?
Jordi: L’empresa familiar comença l’any 1905 amb una lleteria: les vaques de cal Magí. La granja estava a sobre de la ronda litoral, a primera línia de mar. L’any 1950 passem d’aquesta economia primària a industrialitzar la producció làctia. Primer érem llet Balcells i després ATO. I ara, des de l’any 1987 ens dediquem a donar serveis immobiliaris a les telecomunicacions.
Núria: A més, la que va començar l’empresa era l’àvia, la matriarca, emprenedora, motor de tot i mare de sis fills, una senyora amb molt de caràcter.
Quan neix l’associació de comerciants de la Marina i per què?
Mei: Es funda l’any 1990, l’objectiu és fer costat al comerç de proximitat i actualment som uns 100 associats. Abans, les compres es feien a Sants, Hostafrancs o Sant Antoni, però a mesura que el barri creix i es posen a l’abast locals baixos la gent comença a obrir negocis i a donar serveis més pròxims. La Marina necessitava un arrelament dels nostres comerços al barri, i així recuperar una identitat pròpia.
Quantes persones treballen a l’edifici de Sertram?
Jordi: Abans de la pandèmia unes 1.200 persones diàries, i ara amb el teletreball varia molt però poden arribar a ser unes 500 persones.
Hi sou des de l’any 1905. Per què seguiu a la Marina?
Jordi: No és un tema d’arrelament sentimental, que també. Al principi, amb la granja familiar això era el nucli, en l’etapa industrial vam començar a Sants, però a mesura que el barri es feia més residencial les indústries es desplaçaven cap aquí. Un cop retornades les instal·lacions a la Marina, vam passar a donar serveis terciaris i de telecomunicacions. Aleshores, el sentiment de pertinença que tenim amb el barri és absolut, malgrat que la raó principal perquè ens hem quedat és que els terrenys ja estaven aquí físicament i hi ha unes condicions bones pel servei que oferim.
Núria: Tota la instal·lació de fibres que hi ha a sota i que convergeix aquí a la Marina per distribuir-se per Barcelona, Catalunya i altres nodes més importants és un valor de subsol que hi ha a la zona i que la configura com el centre de telecomunicacions més important de Catalunya i un dels més importants del sud d’Europa. Això té un valor i un efecte crida, són uns terrenys privilegiats.
Jordi: A més, la zona residencial que s’està configurant està annexa a la zona industrial més important de Catalunya. La gent que visqui al Prat Vermell tindrà oportunitats de treball al sector industrial i al costat de casa.
Núria: El barri és una zona molt privilegiada per a la logística i les comunicacions. Des d’un punt de vista econòmic i empresarial, això és importantíssim.
Com està el comerç de proximitat al barri?
Mei: En un moment molt complicat, i des de les associacions treballem per revertir-lo. Cada cop ens estem reconvertint en una activitat de servei més que de venda de productes. Tots hem d’evolucionar cap a botigues del futur: digitalització, tenir una persona formada darrere del taulell que innovi…
Quin vincle teniu amb el barri com empresa i associació?
Núria: Els nostres pares vivien aquí i nosaltres hi hem crescut. Ho hem heretat com a una cosa natural, i a les activitats de responsabilitat social corporativa busquem que repercuteixin al barri.
Mei: La majoria dels socis són del barri i hi viuen. Això comporta que ens impliquem en reivindicacions com per exemple la reforma integral del passeig de la Zona Franca o la de recuperar la nostra història; teníem una platja i una sortida al mar que vam perdre i la ciutat encara no ens ha compensat.
Quin és el perfil de treballador que teniu?
Jordi: Sobretot enginyers en telecomunicacions i informàtics. Gent que entén una mica d’això i té dots comercials.
Mei: Molts dels nostres associats són titulats superiors que per diverses raons emprenen els seus negocis. Cada vegada més, són professionals del camp.
Quines oportunitats econòmiques destaqueu al Prat Vermell?
Mei: Hi ha molta dinàmica econòmica, però la gent hi ve, treballa i marxa. Hem d’aconseguir oferir-los serveis, de menjar, d’esport, d’oci…
Núria: Precisament el 22@ és atractiu per aquesta diversitat que ofereix i allà hi ha interacció entre els que treballen i els que hi viuen.
Jordi: Al Prat Vermell tenim l’oportunitat de fer un projecte de quilòmetre zero. Comptem amb un port, un aeroport, espais propers a nosaltres i que econòmicament representen molt per a l’economia de la ciutat.
Núria: Som un barri ideal per posar en marxa projectes i models que podrien servir de prova pilot, així que hem d’atrevir-nos a més.
Què heu fet des de l’associació per intentar arribar als treballadors de la zona?
Mei: Hem intentat portar les comandes a les llars i les oficines, però no ha acabat de funcionar perquè el procés s’encareix massa per assumir-ho i no és competitiu. També hem editat una guia de comerç, però cal continuar treballant-hi.
Què podem fer per apropar la realitat empresarial al veïnat?
Mei: A més de sensibilitzar a les empreses per buscar serveis pròxims, havent-hi tot el sector de la tecnologia trobo a faltar una col·laboració amb les escoles i instituts. Les empreses tenen manca de certs professionals i tenim molts joves a l’atur.
Núria: Les empreses estem alineades en aquest interès mutu dels comerciants i el veïnat. Fan falta estibadors, operaris de clima, electricistes… Hi ha feina d’això i ben pagada, al costat de casa. Això ens ha interpel·lat, però no hem trobat la manera.
Mei: Potser les mateixes empreses haurien de tenir una figura que ho expliqui a les escoles.
Núria: Les empreses van per feina, però se’ls ha de donar una mica feta. Fa falta la figura que ho posi fàcil.
Jordi: La responsabilitat també és en mans dels empresaris. O ens arremanguem a complementar aquesta manca i formem els treballadors o no podem avançar. Un cas d’èxit de formació és la Cooperativa Viserveis.
Com podem avançar des d’on som empreses, comerciants, veïnat i administracions?
Jordi: No es pot exigir res a ningú, ni a les empreses, ni als comerços ni als veïns perquè estem vivint unes circumstàncies excepcionals. Tots posem la millor voluntat per continuar existint en aquest context. Al Prat Vermell érem un polígon i serem un barri, però ara mateix no som ni polígon ni barri. La zona s’està dotant d’estructures i a poc a poc va agafant forma. Però; tot i això, el repte és tan majúscul que calen moltes més actuacions per respondre al que el barri necessita.
Mei: Hem d’aconseguir accions encaminades a què interactuem més el veïnat i tot el sector d’empreses. No podem continuar sense barrejar-nos.
Núria: L’urbanisme avança, però urgeix millorar la connectivitat. Com a barri la part més difícil ja està feta, les empreses i el veïnat ja hi som i l’administració està fent feina, però la necessitem encara més visionària i atrevida en la seva aposta pel barri.
