Des de l’antiguitat, els boscos i muntanyes d’arreu tenen una atracció i una energia que imposa respecte. És la força de la natura i li concedim l’atribut de màgic i sagrat. La història entre Montjuïc i Barcelona sintetitza la relació de l’espècie humana amb aquesta natura: del respecte i l’adoració a la instrumentalització per, finalment, tornar-se irreverent. Ara que vivim en pròpia pell el canvi climàtic, la ciutat vol fer de Montjuïc un parc ben equipat, connectat i molt més obert a la ciutadania perquè aquesta pugui gaudir del seu verd. A més a més, hi coincideix que el Prat Vermell és en construcció i des dels barris de la Marina ens proposem aprofitar-ho com l’oportunitat per resignificar el nostre veïnatge amb la muntanya.
Montjuïc, per la seva situació i característiques, és un espai privilegiat de vital importància per a Barcelona, des de la seva fundació fins avui. Ha estat pedrera per construir la ciutat, torre de guaita cap al mar, fortí encimbellat per vigilar la Barcelona ocupada, abocador de deixalles, cementiri a la banda del Morrot, barraques abans i urbanisme després del focus de dos esdeveniments internacionals, l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics del 1992.
Aquestes modificacions han deixat marca en molta gent: “La muntanya m’ha vist créixer i envellir, hi tinc una relació estreta perquè la meva família vivia a les antigues barraques; de fet, els éssers estimats segueixen allà, però al cementiri”, comenta la Juana Gil, veïna de 70 anys que trobem assolellant-se a plaça de Falset, qui somriu en recordar una època alegre per a ella.
“Després de totes les transformacions per les que ha passat, calia endreçar l’actuació urbanística. Fruit d’aquesta necessitat, la muntanya es planifica de manera específica amb la modificació del Pla General Metropolità de Montjuïc el 2014, i a partir del 2018 l’equip de govern actual inicia la redacció del Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc, eina essencial que ens permetrà un parc més al servei del veïnat i de la ciutadania”, explica Xavier Martín Masip, secretari del Consell del Parc de Montjuic, que coordina les actuacions des del Dte. de Sants-Montjuïc.
L’òrgan el conformen fins a 110 membres i està presidit pel regidor del Districte, Marc Serra. Hi intervenen actors com escoles, equipaments culturals, esportius i de lleure, entitats i associacions veïnals que actuen a la zona, agents econòmics i turístics, a més dels tècnics de mobilitat i espais verds que assessoren les propostes. “L’espai ha estat molt útil perquè ens facilita arribar als responsables de manera fàcil i propera, i tot és més eficaç, ara ens sentim més atesos”, expressa Àlex Caballer, delegat de sostenibilitat de l’escola el Polvorí, que participa al Consell dins del grup de treball Natura i Montjuic, conjuntament amb altres centres i entitats que comparteixen situació i inquietuds.
L’objectiu és fer que Montjuic esdevingui un espai de gran importància ambiental on, a part de tota l’oferta esportiva, cultural i de lleure també es pugui gaudir de la natura. “Un parc de parcs accessible a la ciutadania”, explica el document en què es recullen tots els debats i les aportacions tant dels ciutadans com dels experts a la web Decidim Barcelona.
Com millorar la relació dels veïns i veïnes amb la muntanya?
Però on som ara en la relació amb Montjuïc? Ho preguntem al centre que fa gala del nom del parc, l’institut Montjuïc. “L’utilitzem molt com a recurs i per anar-hi d’excursió amb l’alumnat, sortint des de la Bàscula. Hem estat en pràcticament tots els equipaments de la muntanya: el Jardí Botànic, la Fundació Miró, Caixa Fòrum, Museu de l’Esport, l’Estadi Olímpic… un any vam organitzar la trobada de famílies al Mercat de les Flors i al Teatre Lliure. Ara bé, sempre pugem en bus i ens encantaria d’anar-hi passejant des del centre”, reclamen Domingo Espot i Carme Pons, director i coordinadora pedagògica, respectivament.
Precisament, una de les principals millores que s’impulsaran a Montjuïc és l’accessibilitat i la recuperació de camins antics i veïnals per fomentar la seva recuperació com a ruta pel senderisme, seguint els projectes del Pla Director de Camins. N’és un exemple el camí de l’Esparver, conegut per ser una farmàcia a l’aire lliure per la varietat de plantes medicinals i que ha estat font de remeis per a veïns i veïnes durant molt de temps. Ara a més, també el visiten les escoles del voltant per ensenyar ciències a la canalla.
“La meva àvia tenia allà figueres i ametllers, i sovint pujàvem tota la família a fer-hi un foc i dinar plegats amb els veïns de Cases Barates; teníem un foradet on guardàvem la taula, l’oli, la sal, tot… aquests costums s’han perdut i ja no puc pujar a la muntanya per la meva edat”, recorda la Juana. Aquest camí és només un exemple però hi ha un Pla amb nombroses actuacions.
Després, també es vol reduir els desplaçaments per a vehicles privats motoritzats i potenciar i millorar el transport públic i la circulació de vianants i bicicletes. La transformació en marxa mira l’horitzó cap a l’any 2029, en què es commemoren els 100 anys de l’Exposició Internacional del 1929.
D’igual manera, es pretén incidir en la relació de la muntanya amb els barris històrics de Montjuïc (Can Clos, el Polvorí, Font de la Guatlla, Poble-sec i la Satalia…). Són un dels principals actors subjectes a millores. Fruit d’això s’acaba d’instal·lar una parada nova de la línia 23 al barri de Can Clos, a prop de l’encreuament amb la de la Pedrera del Mussol.
La Katalin Soos espera el bus 13 davant de l’escola Can Clos i reclama que s’accelerin les actuacions previstes. “Cal augmentar la freqüència de pas de les línies que connecten els barris de muntanya amb el centre de la ciutat”, comenta. A la Marina, de 20 anys, li preocupa la tornada de nit: “no hi ha busos nocturns que connectin plaça d’Espanya amb Can Clos. És perillós, he de venir caminant fins a casa meva tota sola”, detalla i encerta en el mateix diagnòstic que ha impulsat una revisió de tota la il·luminació a Montjuïc. “Tot no serà immediat però ja està contemplat i són temes a desenvolupar en el futur Pla d’Actuació”, diu en Martín.
I a la Marina del Prat Vermell, com s’ho fan amb aquesta muntanya? “Incomunicació i trastorn” són les paraules que utilitzen per descriure la relació que tenen amb Montjuïc, Luisa Fernanda i Manel Miguez, una parella jubilada que viu al carrer del Foc, cantonada amb el passeig de la Zona Franca, just a l’entrada del nou barri: “Concerts, fires, actes… això són nervis i moltes molèsties”, es queixen. Altrament, l’Assumpta, veïna de 47 anys que ha arribat fa poc més d’un any expressa: “M’encanta passejar-hi amb el fill i el gos, per mi és un luxe, però cal millorar molt tota la zona”.
I amb la idea de convidar el veïnat perquè l’aprofiti més, en aquest cas, per exemple, s’ha previst un nou passeig per a vianants des del carrer del Foc fins al Mirador de l’Alcalde i la millora substancial de la connexió d’aquest tram. A més a més, es treballa l’oferta cultural i de lleure del parc, reforçada ara amb les jornades del Viu Montjuïc, que inclouen des d’itineraris guiats pel parc i activitats familiars fins a jornades de portes obertes i visites guiades a les exposicions, així com concerts i actuacions de dansa i teatre gratuïtes.
Igualment, es faran diverses actuacions per millorar l’urbanisme. N’és un exemple el Camp de futbol Julià de Capmany, l’antic camp del potent i desaparegut club Polvoritense que passarà a ser un camp de criquet; o la construcció del nou parc a tocar de Can Clos, una actuació que comprèn 24.000 metres quadrats als carrers del Foc, dels Ferrocarrils Catalans (entre Foc i Alts Forns) i de les Diligències i el camí de Can Clos.
Si ho pensem en termes estratègics i, només per citar dos exemples que il·lustren la magnitud dels canvis que tindrem a la Marina, a la millora de Montjuïc cal sumar-hi el repte d’engegar el Pla del Litoral, que ha de connectar la Marina amb la resta de la ciutat via el Morrot, i l’imminent arribada del Barça i l’impacte que tindrà en la zona. Tot plegat, una oportunitat per a re significar la relació entre la Marina, Montjuïc i Barcelona.
Així, la Katalin, la Marina, l’Assumpta, la Luisa, el Manel, el Domingo i la Carmen descriuen situacions ja contemplades en les futures actuacions al Pla d’Actuació del parc i les diverses eines que ho faran possible, ja que un dels principals objectiu que té és incidir en la relació dels veïns i veïnes dels barris al voltant de Montjuïc. Aquesta relació trencadissa no pot ser, ha de tornar la màgica seducció entre la muntanya i els barris que l’habiten o li fan de guardians, entre els quals s’hi troba la Marina i el barri que comença a dir-nos hola, el Prat Vermell.
