Pel Rubén Cruz
Comencem a documentar algunes de les propostes de nom per als nous vials de la Marina del Prat Vermell. Ho fem en femení plural, quan es tracta de col·lectius de persones anònimes o sense nom conegut avui, l’aportació de les quals a la comunitat ha estat sempre valuosa, a vegades imprescindible:
Abans d’esdevenir congregació religiosa en 1896, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora —conegudes popularment com a Darderes— havien nascut com a confraria laica mariana de dones vetlladores a l’església barcelonesa de Betlem, fundada i dotada de recursos pel cirurgià Francesc Darder en 1730 perquè assistissin a les dones malaltes tant de l’hospital com de la presó femenina Casa de la Galera.
L’estat espanyol va requisar els béns i els drets de la causa pia el 1856, i les darderes van haver de guanyar-se la vida cuidant malalts a domicili.
“Monja y enferma”, obra d’Antoni Casanova i Estorach (1893). Fotografia publicada a https://painthealth.wordpress.com/author/bozaudc/ per la Biblioteca de Oza, Universidade da Coruña
A Can Tunis hi havia un antic llatzeret per atendre malalts infecciosos, al costat del cementiri. Al 1905 es componia de 6 pavellons de fusta, que durant les epidèmies aplegaven malalts i persones en quarantena que hi havien estat en contacte. Malgrat les successives epidèmies de còlera, verola, pesta i tifus, mai va esdevenir un hospital permanent, a diferència de l’altre llatzeret de la ciutat tenia a la Barceloneta, que va ser l’origen del futur Hospital de Santa Maria del Mar.
Pavelló d’infecciosos sense identificar ni datar, comparable als de Can Tunis. Fotografia publicada per Carme Vila i Pilar Villavieja.
Les despeses de manteniment i d’atenció corrien a càrrec de l’Ajuntament, però l’assistència directa i presencial a Can Tunis va ser de les germanes de la Caritat, primer, i de les germanes Darderes entre l’agost del 1914 i l’abril del 1915. Tot seguit, van marxar a assistir al que va romandre com a Hospital d’Infecciosos de Barcelona, ara Hospital del Mar, fins al 1977.
El valor de les Germanes Darderes és haver professionalitzat les cures com a vetlladores abans que s’iniciessin estudis a l’Escola d’Infermeria a Barcelona el curs 1928-1929. Encara són presents a la ciutat a la seva antiga seu, al número 69 del carrer de l’Hospital, en ple barri del Raval i just davant de l’antic Hospital de la Santa Creu. Fan de vetlladores en escoles, residències i centres assistencials.
Una sala de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona abans de 1920 (Font. AHSCSP)
Avui la feina de vetlladora s’estén a la diversitat d’oficis de tenir cura i supervisió de persones, siguin grans, malaltes o menors discapacitats, a domicili o en entitats com ara residències, cases d’acollida o escoles inclusives.
Tot i que aquesta i altres formes d’assistència els ha estat tradicionalment assignada a les dones o elles se les han preses per manca de cap més alternativa de servei, des del moment que s’han professionalitzat com a oficis hi ha també vetlladors masculins
Per això cal recordar qui les realitzava per amor al proïsme o a canvi de la manutenció.
FONTS
- https://www.catalunyareligio.cat/ca/darderes-tornen-raval
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Franciscanes_Missioneres_de_la_Nativitat_de_Nostra_Senyora
- https://painthealth.wordpress.com/author/bozaudc/
- FERNÀNDEZ TRABAL, Josep; MARTÍ BONET, Josep Maria, i HORTET I GAUSACHS, Josep (dir.) Dels orígens als nostres dies. Parròquies de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu als barris de la Marina de Port i Prat Vermell. Barcelona, 2022.
- VILA GIMENO, Carme; VILLAVIEJA BUENO, Pilar. «Dels llatzerets a l’hospital dels infecciosos de Barcelona». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 69, 2018, pàg. 247–258
78wtl6