Pau Llopis
Era una freda tarda d’un 16 de desembre. Un clima que convida més aviat a quedar-se a casa veient una pel·lícula sota el càlid refugi de la nostra manta de confiança, ballant entre fer petites (però necessàries) migdiades i seguir el fil del film que s’està reproduint a la pantalla del televisor.
La cosa canvia quan ets veí de la Marina i tens un dels pocs pessebres vivents de Barcelona a tocar de casa teva. En aquest cas, abandones els béns més preuats d’aquesta època de l’any (la manta i el sofà) i ben equipat amb l’abric, la gorra i la bufanda surts al carrer amb un somriure d’orella a orella. Aquest va ser el pensament d’un gran nombre de famílies que es van apropar al Jardí dels Drets Humans per gaudir del pessebre vivent a càrrec del Centre Cultural Estrelles Altes. La cua per poder entrar donava la volta a la cantonada i arribava fins ben bé la farmàcia que hi ha al carrer Foneria i tothom la feia encantat perquè sens dubte valia cada segon d’espera.
Un cop dins el jardí, entraves quasi bé en una nova dimensió. Et rebien unes quantes ovelles, vigilades sota l’atenta mirada del seu pastor, que anava saludant als visitants que passaven per davant seu. A continuació, el recorregut et portava per una mostra dels oficis de l’època; costureres, ferreters, manyans i sabaters. Tots ells protagonitzats per algunes de les cares més reconegudes del nostre barri, com ara l’Ana Montoro (Unió d’Entitats de la Marina), la Toñi Fernández (Centre Cultural Estrelles Altes), en Manel Coronado (AAVV Eduard Aunós) o el recentment guardonat amb la Medalla d’Honor de Barcelona, Benito Maín.
Algunes de les paradetes, fins i tot, oferien brou de pollastre, dolços i xocolata als veïns i veïnes que s’havien apropat, amb la intenció de fer-los el més agradable possible la seva tarda i visita al pessebre. El trajecte a través dels oficis, condimentat amb abraçades, petons, retrobaments i desitjos d’unes bones festes, et conduïa fins a la cirereta del pastís, que no podia ser una altra que el naixement de Jesús. En una de les esplanades del recinte, il·luminat sota un gran estel, estava ubicat l’estable, custodiat per Maria i Josep i un petit àngel que els acompanyava. Al seu voltant, s’havien aixecat un parell de tendes de campanya dels ramaders que volien ser a prop del nounat. De la mateixa manera, nombrosos assistents es van acostar a saludar al menut, com també als seus pares. D’aquesta manera i en gran, s’arribava al final del trajecte amb un bon sabor de boca i amb ganes de tornar a fer la cua i adelitar-se de nou amb aquesta experiència única a la ciutat.
Com no podia ser d’una altra manera, l’acte va cridar l’atenció de diversos representants polítics del districte que no s’ho volien perdre, com ara la regidora Raquel Gil i el conseller del PSC a Sants-Montjuïc, Eudosio Gutiérrez, a més del regidor Jordi Castellana, entre d’altres.
Per part dels veïns i veïnes tot eren elogis cap a l’organització i presentació del pessebre vivent. A mesura que anaves avançant i seguint el recorregut, tot el que es podia escoltar eren paraules d’admiració cap al que estaven observant. “És tot un orgull pel barri el tenir un acte així. No trobes un pessebre vivent a gaires llocs, i encara menys si és tant impressionant com aquest”, declarava un veí.
