L’arribada de les tecnologies a l’àmbit familiar ha fet canviar el vincle amb els nostres fills?
El mòbil forma part de les nostres vides. Dins d’aquest aparell tan petit hi trobem tot el que ens cal: ens ajuda a organitzar-nos, a informar-nos i a connectar-nos. Però, alhora, també ens fa desconnectar del que tenim al nostre voltant. Això implica, moltes vegades, no “veure” la parella o el nostre fill o filla, que tant ens reclama especialment durant l’etapa dels 0 als 3 anys.
En tots aquests anys a l’escola infantil hem fet entrevistes a les noves famílies per conèixer els seus hàbits. En els darrers anys hem sentit molt sovint la mateixa frase: «Que difícil és deixar fora de casa aquesta necessitat de mirar el mòbil i passar a desenvolupar plenament el rol de pare o mare.» I moltes famílies no saben com fer-ho.
Hem normalitzat contestar el WhatsApp mentre donem el pit, o mirar l’Instagram mentre donem les farinetes ? o estar gravant constantment cada acció del nostre petit/a per compartir amb els altres ?
Cal reflexionar sobre aquesta realitat i recuperar l’espai familiar com un espai de connexió: de la mirada, del conte, del joc de falda, de la conversa… És això el que el nostre fill o filla necessita quan arriba a les nostres vides.
A l’escola infantil veiem cada dia més infants als quals els costa acceptar les negatives, mantenir l’atenció i la concentració, escoltar les explicacions de la mestra o relacionar-se amb els altres. Sovint prefereixen estar sols o, com diem col·loquialment, “estar en el seu món”. Potser el que realment els cal és la presència plena de l’adult.
El nostre consell, sempre que en tenim l’oportunitat, és senzill: apreneu a deixar el mòbil al rebedor de casa. Si us cal consultar-lo, sigueu vosaltres qui us hi desplaceu, però procureu que la resta de la llar sigui un espai reservat per crear vincles amb les persones que hi viuen i els ben asseguro que gaudiran d’unes experiències increïbles.
Com hem viscut l’experiència de la nostra primera escola, sent una família de dues mares.
L’escola que somiem per a totes les famílies
Cada vegada que la nostra filla, la Vega, comença una nova etapa en el seu camí escolar, a més de la il·lusió també apareixen les pors. Les mateixes que pot sentir qualsevol família, però amb una preocupació afegida: som dues mares. I, tot i que ens agradaria pensar que això ja no hauria de marcar cap diferència, la realitat és que encara hi ha espais on el model de família normatiu continua sent l’únic que sembla existir.
Cada canvi de centre ens fa preguntar-nos com serà l’ambient, si hi haurà una diversitat real i si l’equip educatiu estarà preparat per acompanyar amb naturalitat totes les famílies. Perquè, quan la teva família surt del que socialment encara es considera “habitual”, la por no és només pel que viurà la nostra filla, sinó pel que pugui arribar a escoltar o sentir. No demanem cap tracte especial, només la tranquil·litat de saber que creixerà en un entorn on totes les famílies siguin igual de respectades.
Per sort, la llar d’infants on ha crescut aquests primers anys ha estat un lloc meravellós. Mai no es va donar importància al fet que tingués dues mares perquè l’únic que importava era ella. Aquesta normalitat, que hauria de ser la norma, ha estat un regal immens.
Sabem que encara queda molt camí per recórrer, però també creiem que anem pel bon camí.
Ara comença una nova etapa. L’afrontem amb el desig que la Vega continuï creixent en un lloc on pugui ser simplement ella, orgullosa de la família que té, sense etiquetes ni haver d’explicar res. Perquè l’únic que hauria d’importar és que se senti estimada. I això, per nosaltres, ja ho és tot.
Escola bressol Els Gegants
