Benvolguts pactes
Els pactes entre el PSOE i la resta de partits de l’arc parlamentari (SUMAR, Esquerra, Junts, Bildu, PNB, i Coalició Canària) amb què Pedro Sánchez serà investit president arriben com una entesa necessària per a l’estabilitat i per aconseguir l’assossegament de les aigües movedisses en què s’ha convertit qualsevol matèria en l’actualitat, i encara més, la política.
En aquest sentit, és de celebrar l’acord entre els diversos grups i les sensibilitats polítiques plurinacionals, a més de la voluntat de totes les parts per ser-hi, malgrat la desconfiança, les ferides que romanen i el cost electoral en les seves bases.
La conjuntura és delicada i calen lideratges capaços de llegir la complexitat del context actual, amb voluntat d’assumir i explorar riscos que contribueixin a millorar l’estat dels conflictes territorials i socials.
Superar el bloqueig entre blocs ens permetrà tornar a les qüestions concretes i trobar les alternatives per avançar.
Tanmateix, a Catalunya el conjunt dels partits polítics farien bé d’intentar superar les estratègies pensades estrictament des de la competència electoral i buscar un front comú d’interessos materials; la situació actual és una oportunitat en aquest sentit, també!
De la legitimitat i les protestes antiamnistia
Les manifestacions contra els pactes d’investidura a què han arribat els socialistes amb les formacions independentistes catalanes han començat quan ni tan sols es coneix el contingut de la futura llei d’amnistia. Convé, però, subratllar la legitimitat de les protestes contra aquesta mesura de totes les persones que s’han concentrat pacíficament arreu d’Espanya. No hi estan d’acord i tenen el dret d’expressar-ho.
Ara bé, els grups de feixistes i neonazis que han victorejat proclames, símbols i càntics franquistes, i que nit rere nit intenten provocar la policia i “caldejar l’ambient” davant la seu del PSOE, mereixen contundència en la resposta democràtica, sense matisos. El Partit Popular ha trigat a fer-ho. Santiago Abascal ha arribat a incitar a la Policia a la desobediència, i Feijoo cada vegada s’aïlla més.
Cal ser ben clars: la llibertat i la democràcia consisteix a poder manifestar-se i cridar “traïdor” al polític que està a punt de revalidar la seva majoria parlamentària. La dictadura, en canvi, va consistir en apallissar, torturar, engarjolar i assassinar als que protestaven contra un govern veritablement il·legítim. Per obvi que resulti, cal no oblidar-ho.
SOS per a Gaza
Les arrels d’aquest conflicte són molt profundes i el cruel atac de Hamas matant de forma despietada 1200 persones de la comunitat jueva mereix la nostra condemna rotunda i la nostra solidaritat amb el poble jueu. Això no obstant, res no justifica la resposta del govern i l’exèrcit israelià contra la població civil palestina. La impunitat amb què sanguinàriament s’arremet contra palestins de tota condició, a més d’inhumà, és un precedent perillós per a les democràcies occidentals.
Els estats, en general, tenen llocs i espais d’ombra en què actuen fora del respecte a la llei. Una altra cosa, però és la dimensió del genocidi palestí, més de 2 milions de persones atrapades entre murs i bombes sense cap auxili possible. Un altre fracàs de la comunitat internacional, que urgeix que actuï.
