Són molts els reptes que ha hagut d’afrontar el sistema electoral. Els vaivens de la convocatòria, finalment concretada pel 14 de febrer, la manca d’una llei electoral pròpia a Catalunya i la situació sanitària, econòmica, psicològica i social en general. Davant d’aquest escenari és evident que una part de la societat comença a desesperar.
És igualment lògic i legítim sentir por. Un sentiment que els psicòlegs expliquen que tenim per alertar-nos de perill i convidar-nos a la màxima prudència. Però, també ens adverteixen que si roman paralitza. Impedeix el moviment. Aquesta lògica s’aplica a la vida personal i a la col·lectiva.
Cal tenir en compte el moment que estem vivint i veure’l amb perspectiva. Patim una batzegada de tal dimensió que és probable que no en siguem prou conscients del gruix. Les superestructures ─sistemes decisius─ s’estan reubicant, reorganitzant i disputant el nou esquema de relacions. I això està passant en tots els nivells, al global i també als més locals. Les eleccions i l’esquema de forces que sorgeixi en són un exemple.
Per tant, són certs l’esgotament i el malestar social per tantes mancances ja denunciades de fa molt de temps i que la pandèmia ha evidenciat de manera descarnada. I perquè ho són, de ben reals, ens cal expressar-nos, enviar el nostre missatge malgrat les circumstàncies. Cal exercir el dret i la responsabilitat d’elegir qui representarà els nostres interessos. Cal prendre uns minuts i meditar en els perfils, programes, discursos i accions dels que busquen la nostra confiança.
Voltant per les xarxes socials podem trobar crides a no votar. Si aquesta inacció fos determinant per canviar alguna cosa, fora un recurs molt vàlid: l’opció útil. Però no és així. Ara per ara només votant podrem incidir en la formació del govern resultant de les eleccions, i contraposar-hi els interessos que cadascú defensem.
Per nosaltres, el 14F votem!
L’escola Can Clos, icona de la identitat d’un barri
La notícia de la continuïtat educativa de l’escola Can Clos ha estat d’allò més agradable, mancats com estem d’estímuls positius. L’AMPA i el veïnat han resultat reforçats després de plantar-se davant la decisió de les administracions de tancar-ne el centre. És l’únic servei educatiu que els veïns disposen a prop i per això mateix ha contribuït a la cohesió social a l’interior dels blocs d’habitatges que conformen Can Clos, així com a obrir el barri a la resta de famílies de La Marina.
Destaquem primer la importància de l’actitud que han tingut aquestes famílies, actives i mobilitzades, en la defensa d’un servei cabdal pel benestar de la comunitat i del seu entorn. Són un exemple de com confrontar missatges que menyspreen l’exercici de la participació política i l’organització veïnal.
Destaquem després la necessitat de reflexionar sobre el capteniment d’escolta que han de tenir les administracions a l’hora de dissenyar les intervencions públiques, així com també la voluntat de totes les parts per fer possible que l’escola en compleixi els primers 50 anys amb la il·lusió d’un dia celebrar-ne el centenari.
Enhorabona per la sortida dels presos polítics
Enhorabona per la sortida de la presó dels polítics que han estat privats de llibertat amb una condemna desmesurada que els obliga a complir una pena, que sumats tots els jutjats, arriben als 100 anys de càrcer. Ens alegrem per ells i les seves famílies i tant de bo el fet serveixi per començar a teixir ponts i trobar vies de solució al conflicte.
