Eloi Camps: “Els barris amb tradició obrerista són un terreny fèrtil per a les ràdios ciutadanes”

Text: Alex Giménez

Les ràdios ciutadanes catalanes tenen molta història, o almenys això ha demostrat l’Eloi Camps (Banyoles, 1994) amb el seu últim treball, “Fem-nos escoltar!” (Gregal, 2019).

En aquest llibre, l’Eloi fa una detallada repassada a tota l’història d’aquestes emissores a l’espai català de comunicació. En el cas de La Marina FM, l’autor la defineix com una de les entitats “assentades” i de “referència a la zona”, on destaca la informació de proximitat i sobre entitats del barri.

Per quin motiu vas decidir escriure aquest llibre?

Vaig “topar” amb les ràdios ciutadanes per casualitat, en una xerrada sobre l’Amèrica Llatina, quan encara estudiava el grau en Comunicació cultural. Em va picar la curiositat: què eren, exactament? N’hi havia, als Països Catalans? Vaig començar a buscar informació, però tot el que trobava estava dispers per la xarxa, i semblava que de moltes emissores no n’havia quedat ni rastre, excepte el nom.

Tot i que hi ha obres acadèmiques -articles, algun capítol de llibre i llibres- sobre el tema, sovint són parcials -es fixen només en un aspecte els mitjans de comunicació ciutadans- o ja són força antics. Per tant, el llibre respon a la voluntat d’unir les recerques prèvies, ampliar-les, intentar omplir les llacunes i presentar-ho tot en un sol document, per tal que el lector es pugui fer una idea clara de què són aquest tipus d’emissores i la seva presència als territoris de parla catalana.

Per què creus que mai s’havia investigat l’àmbit de les ràdios ciutadanes a Catalunya?

Malgrat la tradició que hi ha al nostre país en comunicació alternativa i per al canvi social, aquests fenòmens ocupen un lloc encara marginal en la recerca. Això fa que aquests mitjans encara siguin poc coneguts entre la comunitat universitària i, de retruc, entre els professionals de la comunicació.

Alguns investigadors han assenyalat que tot allò que no està vinculat a l’Estat o als mercats costa que sigui analitzat i teoritzat, potser perquè no és rendible i perquè demostra que hi ha altres maneres de funcionar, fora de lògiques institucionals i mercantils. Tanmateix, hi ha investigadors compromesos que han estudiat els mitjans ciutadans, especialment la seva situació legal.

En el teu llibre expliques que una de les característiques d’aquestes ràdios és que, normalment, apareixen i desapareixen, per què creus que passa això?

Com que es tracta d’iniciatives voluntaristes i sense ànim de lucre, topen amb dificultats inherents -manca de regularitat de les persones implicades a mitjà termini, dificultats de finançament i funcionament intern, etc-.

D’altra banda, la situació de buit legal en què sempre s’han trobat els mitjans ciutadans a l’Estat espanyol és un motiu afegit, i no pas menor, que fa que la seva supervivència sigui complicada. La persecució legal i policial dels inicis, a finals dels setanta i durant els vuitanta, és la causa que diverses ràdios lliures de l’espai català de comunicació deixessin d’emetre.

En altres casos, com radio La Marina FM, les emissores han sobreviscut al llarg del temps, quin factor diries que és el més important perquè una ràdio ciutadana sobrevisc en el temps?

Segurament no hi ha un únic factor, sinó múltiples. Potser el més important és que la ràdio sàpiga generar participació i atreure col·laboradors regularment, de manera que hi hagi relleu al si del mitjà. L’arrelament també s’aconsegueix si la ciutadania percep que aquella ràdio és oberta i permet que els col·lectius d’un barri, poble o ciutat hi trobin un espai on expressar-se.

Així mateix, la diversificació del finançament -no dependre només de quotes de socis, per exemple- o la possibilitat d’incorporar personal assalariat -sigui en qüestions administratives, de gestió de l’entitat, o fins i tot per generar continguts informatius- també són factors que asseguren la viabilitat dels projectes.

Parlant de Barcelona, per què creus que barris com La Marina o Sants han tingut sempre aquesta tradició i mobilització pels mitjans de caràcter social i ciutadà?

Entenc que el context històric, especialment el de la mobilització social, és determinant. Els barris, pobles i ciutats amb tradició obrerista i de moviments socials són un terreny fèrtil no només per a les ràdios ciutadanes, sinó per a molts altres mitjans de comunicació i projectes culturals d’arrel popular i vocació social i transformadora.

FES UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada